Això que en diuen estar enamorat
li toca a qui li toca.
El més prudent s'hi pot quedar amorrat
de quatre potes.
Més d'un científic ho ha catalogat
com una malaltia
que es cura en contacte amb la realitat
de cada dia.
Els arbres amaguen el bosc,
però és tan bonic que sembla mentida.
Sempre és el primer cop
i sempre deixa ferida.
El qui ho pateix dóna per assentant
que com aquella bruna
no n'hi ha cap més, sense haver-les tastat
una per una.
Afirmaran, amb mirada de xai,
que com aquella rossa
no n'hi ha cap més, sense haver sortit mai
de Saragossa.
Es van perdent les proporcions.
Només hi ha un tema de conversa.
Es confonen les il·lusions
amb el cul. I viceversa.
Això que torna el ferotge manyac
i el vell criatura
té uns símptomes molt semblants a l'atac
de calentura.
S'atapeeix el cap. S'estova el cor.
De l'infern al nirvana.
Però té una cosa, potser, al seu favor:
no s'encomana.
Perquè això pugui prosperar
no n'hi ha prou amb una parella.
D'enamorats ho han d'estar
ella d'ell i ell d'ella.
El perseguim i ens persegueix, perquè
de tant en tant funciona.
És un instant, però aquest instant, només
aquesta estona,
és una traca que rebenta al pit.
És emplenar l'eternitat.
És parlar amb Déu. Atrapar l'infinit.
Això que en diuen estar enamorat.
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.