Quina llàstima
no haver coincidit mai sota la pluja
i demanar-te foc i enamorar-me
dels teus ulls mil·lenaris, jo mullant-me,
i tu oferint-me amable el teu paraigua.
Quina llàstima,
no haver portat ni un duro a la butxaca
i dir-te si podies ajudar-me
per comprar un trist bitllet de l'últim metro
per tornar a casa meva a quarts de quatre.
Quina llàstima,
no haver-te mirat mai ni regalar-te
el més petit somrís mentre esperàvem
que es posés verd aquell semàfor ambre,
aquella nit d'agost de matinada.
Quina llàstima,
no haver-me aturat mai per ajudar-te
quan vas punxar la roda, aquella tarda,
o en un sopar avorrit, l'un davant l'altra,
tocar-te els peus distret, sota la taula.
Quina llàstima,
no haver-te conegut abans dels segles,
quan tu i jo no érem res, només estrelles
vagant per l'univers entre tenebres,
buscant el nostre lloc en un planeta...
Quina llàstima,
no estar en el lloc precís, ni quan tocava,
l'atzar es capriciós, i s'impacienta,
els somnis mai avisen ni s'esperen,
només cal creuar els dits, per si es presenten...
Quina llàstima, quina llàstima...
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.