Quina llàstima
no haver coincidit mai sota la pluja
i demanar-te foc i enamorar-me
dels teus ulls mil·lenaris, jo mullant-me,
i tu oferint-me amable el teu paraigua.
Quina llàstima,
no haver portat ni un duro a la butxaca
i dir-te si podies ajudar-me
per comprar un trist bitllet de l'últim metro
per tornar a casa meva a quarts de quatre.
Quina llàstima,
no haver-te mirat mai ni regalar-te
el més petit somrís mentre esperàvem
que es posés verd aquell semàfor ambre,
aquella nit d'agost de matinada.
Quina llàstima,
no haver-me aturat mai per ajudar-te
quan vas punxar la roda, aquella tarda,
o en un sopar avorrit, l'un davant l'altra,
tocar-te els peus distret, sota la taula.
Quina llàstima,
no haver-te conegut abans dels segles,
quan tu i jo no érem res, només estrelles
vagant per l'univers entre tenebres,
buscant el nostre lloc en un planeta...
Quina llàstima,
no estar en el lloc precís, ni quan tocava,
l'atzar es capriciós, i s'impacienta,
els somnis mai avisen ni s'esperen,
només cal creuar els dits, per si es presenten...
Quina llàstima, quina llàstima...
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.