Dia dels trons
Abracen cada arbre del bosc, amarats completament, no tenen cap por, més aviat els fa respecte que s’eixugue el seu lligam.
Si la vida és com viatjar en cercles, un continu vaivé de cicles que s’obren i es tanquen,
al final es veu dibuixat un trajecte més llarg, la línia que enllaça tots i cadascun dels rogles
per anar més enllà d’on hem començat.
Núvols baixos espessos, llum de negre. Distreure’s entre cúmuls de vapor. De la nit la primera claror.
Dia de trons, metralla d’anys, batalla del riu estesa al parany. Foia inundada, pólvora, fum i foc. Esclat de trabucaires constant.
Plugim, cortina de llum. Matís i fulla davallen suaument.
Canalitzar sentiments, aquesta fervor, és el llamp. De les cendres ressorgeix, ressorgeix.
Plugim, cortina de llum. Cabanes als fruiters, cos endins florirem.
Rogencs del cel, rogencs dels arbres, matisos i fulles davallen suaument fins al terra de l’habitacle.
Ens recollim, ja no cerquem ni fora, ni nus, ni oberts. Ens abriguem.
Groguenc aeri, groguenc tapís del brancam. La fullaraca palpem i comença a plovisquejar.
Plugim, cortina de llum. Matís i fulla davallen suaument.
La película documental dedicada a Fito Páez propone un recorrido íntimo y en primera persona por más de cuatro décadas de vida y trayectoria artística del músico argentino. Dirigida por Matías Gueilburt y construida a partir de más de un año de seguimiento, material de archivo inédito, actuaciones y conversaciones personales, la producción se estrenará mundialmente el 3 de septiembre en Netflix.
El cantautor español Pedro Pastor ha tenido que suspender los conciertos que tenía programados durante agosto en Estados Unidos después de que no le haya sido concedido el visado de trabajo.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.
El cantautor, escritor e intelectual italiano Francesco Guccini, autor de canciones fundamentales como Auschwitz, La locomotiva (La locomotora) o L’avvelenata (La envenenada), ha fallecido a los 86 años. Durante cerca de medio siglo, Guccini construyó una obra estrechamente vinculada a la memoria, la historia, el compromiso social, la literatura y una particular manera de observar las relaciones humanas y el paso del tiempo.