Foc amic
Estat d’emergència, civils enemics, intervenció militar. Forces armades, contraintel·ligència, seguretat nacional. Comerç d’armes, ordre públic, baixes civils, indústria de la mort. Política de defensa, ajut humanitari, ministeri de (la) guerra.
Herois o malvats en aquesta vida sense guió. Circumstàncies. Ens han collat tant! I la resposta de cadascú.
Gran o xicotet l’escut, superficial o profund. Atacar com hem pogut. Propagar sofriment. Qui ha sobreviscut?
Començar, almenys, rescabalant el mal que hem fet.
Segon assalt:
Foc amic, atacs legals, crim de guerra, avions no tripulats. Danys col·laterals, estat d’excepció, bombes arrasen amb tot. Immigrants il·legals, turistes amb Visa o Mastercard. Refugiats sense poder fugir, explosius, més projectils, els deneguem l’asil. Espai en conflicte, la tanca més alta, més alta, si us plau!
Joc de paraules, mateixes desgràcies. Còmplice o autor. Hi ha de tot arreu, no ho pots negar. I ací què ens hem pensat?!
Hem llançat el míssil per aire, per terra. Ben enfonsats al mar. Que no tinguen de res ni un pam. Família, amistats, un mos, alè (destruir, eliminar, extingir, exterminar), ni esperança, ni present (aniquilar, vida, llibertat).
Com més alts els murs, més dèbil l’esperit. Més robustos, més podrits per dins.
Ni herois ni malvats, supervivents. Sempre repeties: som els bons, no ho oblides, bons. Repeties, bons.
I aquesta és la raó per la qual considerem que la nostra acció no és un crim de guerra.
Supervivents. Salvapàtries armats.
Terrorisme. Estat.
Terrorisme.
La película documental dedicada a Fito Páez propone un recorrido íntimo y en primera persona por más de cuatro décadas de vida y trayectoria artística del músico argentino. Dirigida por Matías Gueilburt y construida a partir de más de un año de seguimiento, material de archivo inédito, actuaciones y conversaciones personales, la producción se estrenará mundialmente el 3 de septiembre en Netflix.
El cantautor español Pedro Pastor ha tenido que suspender los conciertos que tenía programados durante agosto en Estados Unidos después de que no le haya sido concedido el visado de trabajo.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.
El cantautor, escritor e intelectual italiano Francesco Guccini, autor de canciones fundamentales como Auschwitz, La locomotiva (La locomotora) o L’avvelenata (La envenenada), ha fallecido a los 86 años. Durante cerca de medio siglo, Guccini construyó una obra estrechamente vinculada a la memoria, la historia, el compromiso social, la literatura y una particular manera de observar las relaciones humanas y el paso del tiempo.