Casament desfet per una desgràcia

Quina gràcia els ha fet Déu a son pare i a sa mare.
Adéu, Roseta Galan, flor del pèsol agraciada
d'haver pogut tenir una planta tan agraciada.
Ja en respon lo traginer: Dins del cor la'n tinc posada
amb cadenes d'altres fins que te bàixon per la cara;
que si vos no em deu l'amor, la vida no la'n tinc llarga.
Jo l'amor ja us donaré però ho vull dir al meu pare,
que se n'informi de vós si sou jove de bon tracte.
Jo la veritat diré, lo mateix que confessar-me:
jo d'Andorra en sóc fill i a Canillo habitava
una casa d'alguns cabals i molt bestiar de llana,
una guàrdia de mulats i una altra d'eugassada,
set matxos que meno jo, que tots set ne van de carga:
porten oli per avall hasta la ratlla de França.
Tot això n'és veritat sense jo forma'n cap acta;
si no em voleu creure a mi, aneu-se'n a informà amb un altre.
El divendres té raons, el dissabte aquestes altres,
i el diumenge al dematí ja en veig que anava mudada;
i cap a missa al Mas Vell, jo tot lo camí plorava
al veure com feia anar lo serrellet de l'enagua,
la sabata amb taló, que ella molt bé repicava.
Cap a missa mo n'anem, cap a oir la missa santa;
tota la gent que m'encontro, tothom feia la rialla.
Què tal, Roseta, com va? Què feu a la vostra casa?
Cap a missa mo n'anem, cap a oir la missa santa.
Jo ni missa no oi, ni el sacerdot no goaitava
sinó los ulls enclinats cap allà on ella estava.
Els fadrins d'alrededor li van conèixer la maula.
De missa ja mo n'anem, ja mo n'anem cap a casa.
Com vam ser sota el Mas Vell ja en veiem sis de parada;
los dos 'naven mascarats i els quatre portaven arma.
Jo, quan te'n veig l'acció salto una paret molt alta;
el primer salt que vaig fer, se me'n trenca una cama.
Jo ja me'n poso a cridar: Valga'm la Verge del Carme!
La Roseta allí plorant, feia el que li pertocava.
Van a buscar molta gent. Amb una llitera llarga
cap a casa se me'n duien. Ai, que regalat estava!
Aquell llit tan agraciat, que això sol a mi em curava.
Ho envien a dir al seu pare; el seu pare ja hi va anar:
Roseta, aquí tens lo Jaume; fes-ho com ho heu fet fins ara,
que quan ell sirà curat, tu ja siràs ben pagada;
que això no es pot pagar ni amb or, argent, ni plata,
que tot se pagarà amb fruits i béns de la vostra casa...