Simfonia de babaus
Beneita simfonia de babaus,
volen menjar-se el que no es seu,
hi ha algun que crida amb veu d'infern,
jo ja hi arribo, jo ja puc tocar el cel.
Beneita simfonia de babaus,
desafinats busquen la glòria
per fer-li competència a la Torre de Babel,
enamorats de la discòrdia,
ells sempre volen més.
Beneita simfonia de babaus,
quan us trepitgen cridant justícia,
senyors feudals de la veritat
que els alquimistes que de la sang
aixequen els palaus.
Beneita simfonia de babaus,
si fossin nens ells serien monstres,
botxins vestint-se amb pells
que arrenquen dels infants,
tenen les dents d'ivori negre,
ells sempre en volen més.
volen menjar-se el que no es seu,
hi ha algun que crida amb veu d'infern,
jo ja hi arribo, jo ja puc tocar el cel.
Beneita simfonia de babaus,
desafinats busquen la glòria
per fer-li competència a la Torre de Babel,
enamorats de la discòrdia,
ells sempre volen més.
Beneita simfonia de babaus,
quan us trepitgen cridant justícia,
senyors feudals de la veritat
que els alquimistes que de la sang
aixequen els palaus.
Beneita simfonia de babaus,
si fossin nens ells serien monstres,
botxins vestint-se amb pells
que arrenquen dels infants,
tenen les dents d'ivori negre,
ells sempre en volen més.
Versión de Sílvia Pérez Cruz
Idiomas
Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Magalí Sare, la otra Rosalía
[30/04/2026]
por Xavier PintanelLa cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
2.
La 31ª edición del ciclo BarnaSants crece en un 33% de público
[08/05/2026]
por Xavier PintanelLa última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.