Abans de néixer, morir
d'un nen que no comprèn
tant espant i tant dolor,
que és l'únic que aprèn.
Sempre anant cap un enllà
on el fet d'existir
sigui un poc més que trobar
un lloc per poder morir.
No hi ha res que justifiqui
que això ara succeeixi
i que així ho certifiqui
qui ho aprova i beneeixi.
Per a ells néixer no és cap sort:
Viure una adversitat,
l'amor és cec, mut i sord,
la por, l'única igualtat.
Quants nens encara han de morir
perquè la humanitat
s'adoni de cap on va?
Quants xiscles hem de sentir
per poder despertar
i per fi reaccionar?
On els nens no són futur,
solament carn de canó,
res és bonic, tot impur,
la por, l'única raó,
és impossible fugir,
cridar no serveix de res
perquè el dema és com l'ahir:
l'odi tot ho beneeix.
El somriure, una ganyota,
el plorar, una lleganya,
el riure, una llengota,
per a la gana, un cop de canya!
Els seus ulls filaberquí
taladren amb un "per què
tu no i nosaltres sí?"
"Per què jo i no vostè?"
Quanta sang s'ha de vessar
per regar els camps de la vida
i que s'espiguin, que s'espiguin.
Quanta sang s'ha de vessar
per regar els camps de la mort,
que es deslloriguin, es deslloriguin...
La pietat no els alimenta,
l'emoció no els ressuscita,
ni la força de l'empenta
cap nen no la necessita.
Nens de cor, de cap, de cos;
nens subhastats a baix preu,
l'esglai fins al moll de l'os;
nens penjats com un trofeu...
Fins quan haurem de suportar
tot aquest patiment?
No hi ha excusa, no hi ha excusa...
Quan, però, quan s'acabarà?
A quin preu, en nom de què
d'ells s'abusa, d'ells s'abusa?
Abans de riure, plorar.
Abans de saber, patir.
Abans de viure, matar.
Abans de néixer, morir.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.