Abans de néixer, morir
d'un nen que no comprèn
tant espant i tant dolor,
que és l'únic que aprèn.
Sempre anant cap un enllà
on el fet d'existir
sigui un poc més que trobar
un lloc per poder morir.
No hi ha res que justifiqui
que això ara succeeixi
i que així ho certifiqui
qui ho aprova i beneeixi.
Per a ells néixer no és cap sort:
Viure una adversitat,
l'amor és cec, mut i sord,
la por, l'única igualtat.
Quants nens encara han de morir
perquè la humanitat
s'adoni de cap on va?
Quants xiscles hem de sentir
per poder despertar
i per fi reaccionar?
On els nens no són futur,
solament carn de canó,
res és bonic, tot impur,
la por, l'única raó,
és impossible fugir,
cridar no serveix de res
perquè el dema és com l'ahir:
l'odi tot ho beneeix.
El somriure, una ganyota,
el plorar, una lleganya,
el riure, una llengota,
per a la gana, un cop de canya!
Els seus ulls filaberquí
taladren amb un "per què
tu no i nosaltres sí?"
"Per què jo i no vostè?"
Quanta sang s'ha de vessar
per regar els camps de la vida
i que s'espiguin, que s'espiguin.
Quanta sang s'ha de vessar
per regar els camps de la mort,
que es deslloriguin, es deslloriguin...
La pietat no els alimenta,
l'emoció no els ressuscita,
ni la força de l'empenta
cap nen no la necessita.
Nens de cor, de cap, de cos;
nens subhastats a baix preu,
l'esglai fins al moll de l'os;
nens penjats com un trofeu...
Fins quan haurem de suportar
tot aquest patiment?
No hi ha excusa, no hi ha excusa...
Quan, però, quan s'acabarà?
A quin preu, en nom de què
d'ells s'abusa, d'ells s'abusa?
Abans de riure, plorar.
Abans de saber, patir.
Abans de viure, matar.
Abans de néixer, morir.
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.