Abans de néixer, morir
d'un nen que no comprèn
tant espant i tant dolor,
que és l'únic que aprèn.
Sempre anant cap un enllà
on el fet d'existir
sigui un poc més que trobar
un lloc per poder morir.
No hi ha res que justifiqui
que això ara succeeixi
i que així ho certifiqui
qui ho aprova i beneeixi.
Per a ells néixer no és cap sort:
Viure una adversitat,
l'amor és cec, mut i sord,
la por, l'única igualtat.
Quants nens encara han de morir
perquè la humanitat
s'adoni de cap on va?
Quants xiscles hem de sentir
per poder despertar
i per fi reaccionar?
On els nens no són futur,
solament carn de canó,
res és bonic, tot impur,
la por, l'única raó,
és impossible fugir,
cridar no serveix de res
perquè el dema és com l'ahir:
l'odi tot ho beneeix.
El somriure, una ganyota,
el plorar, una lleganya,
el riure, una llengota,
per a la gana, un cop de canya!
Els seus ulls filaberquí
taladren amb un "per què
tu no i nosaltres sí?"
"Per què jo i no vostè?"
Quanta sang s'ha de vessar
per regar els camps de la vida
i que s'espiguin, que s'espiguin.
Quanta sang s'ha de vessar
per regar els camps de la mort,
que es deslloriguin, es deslloriguin...
La pietat no els alimenta,
l'emoció no els ressuscita,
ni la força de l'empenta
cap nen no la necessita.
Nens de cor, de cap, de cos;
nens subhastats a baix preu,
l'esglai fins al moll de l'os;
nens penjats com un trofeu...
Fins quan haurem de suportar
tot aquest patiment?
No hi ha excusa, no hi ha excusa...
Quan, però, quan s'acabarà?
A quin preu, en nom de què
d'ells s'abusa, d'ells s'abusa?
Abans de riure, plorar.
Abans de saber, patir.
Abans de viure, matar.
Abans de néixer, morir.
La cantautora mexicana Natalia Lafourcade actuó en solitario ayer domingo en el Liceu de Barcelona en el marco del Suite Festival, en un concierto cargado de emoción radical, depuración estilística, mestizaje sonoro, dramaturgia íntima y canción de autor en estado puro. Sílvia Pérez Cruz fue su invitada en sensible abrazo musical.
La exposición Cómo diseñar una revolución: La vía chilena al diseño, que podrá verse en el Disseny Hub Barcelona del 2 de julio al 16 de noviembre de 2025, recupera a través de 250 piezas —incluyendo las portadas de discos de la Nueva Canción Chilena— el papel fundamental del diseño gráfico e industrial en el proyecto de transformación social impulsado por Salvador Allende.
El 22 de julio, más de una docena de artistas se reunirán en Barcelona para rendir tributo a Dioptria, la obra más emblemática de Pau Riba y una de las más referenciales para la Nova Canço. Con la implicación de sus hijos; De Mortimers, la banda que lo acompaño los últimos 20; y nombres como Maria del Mar Bonet, Roger Mas, Pascal Comelade, Oriol Tramvia o Rita Payés; el concierto se plantea como una celebración única de su legado.
El periodista e investigador cubano Humberto Manduley presenta La memoria girando en la luz: Santiago Feliú en mis recuerdos, un libro que rescata la figura del trovador cubano desde la memoria personal, recorriendo su obra, sus influencias y su lugar en la canción de autor contemporánea.
Camila Guevara, joven artista cubana de 24 años nieta de Pablo Milanés y del Che Guevara, ha iniciado su carrera musical con el disco Dame flores, tras un año marcado por la pérdida de su madre, su abuelo y su padre, Camilo Guevara. A pesar del dolor, su voz y su música la han sostenido, componiendo desde emociones intensas y personales.