Cançó conjuntural
s'ha instal·lat als caps de la gent, són majoria,
i els governs de cada nació
recomanen austeritat, ja ningú fia.
Després de tanta fe en el progrés
i encantats per les noves tecnologies,
ara apareixen lladregots i a més a més
la pudor de putrefacció creix dia a dia.
Ordenen seny, rigor i sobrietat,
volen un país de monges de clausura,
jo exigeixo que diguin la veritat,
que ja la tenim peluda i això dura.
L'estat del benestar l'han retallat
i n'ha quedat així, com una llufa,
els que ho podien denunciar, tots han callat,
la reacció del poble?: me la bufa...
La gravetat d'aquest silenci general
és que així s'involuciona, es va enrere,
s'ha de capgirar aquesta escala temporal
però si no es vol, germà, no hi ha manera...
Entén que tu ets tant important com un aglà
i que tot en aquest planeta s'encadena,
que no ets res i ets tot, t'ha de quadrar
I coneixe't, netejar-te, val la pena.
Idees ja n'hi ha però, ai l'as!
si l'ecologia i l'esperit són minoria,
polític és sinònim de fracàs,
però això sí, massa, massa policia.
Perquè aquesta crisi no sigui el destí,
cal trobar paraules que trenquin el silenci,
no serveix de res el dir: igual que ahir,
eI canvi no ve sol, que ningú s'ho pensi.
Jo vaig perdut com tots, però tinc clar,
que la lluita és la vida i viceversa
i ho predico i aprofito per cantar,
que de tant estirar la corda està massa tensa.
Amb rodes de molí fan combregar,
ens prenen per idiotes miserables,
la por, la por, la por s'ha d'enterrar
o acabarem creient en els diables.
Les promeses quan són paper mullat
se les endú el vent com fulles mortes,
apliquen un remei que és pitjor que l'enfermetat,
Diuen: Podeu entrar... Sense obrir portes.
De la ràbia, l'audàcia i la febre jo sóc,
dic no a la docilitat domesticada,
prefereixo anar a poc a poc
que per no res suar la cansalada.
Que vivim més que abans és cert perquè és un fet,
però l'important és com per sobreviure,
robar, presó, robar, pot ser distret,
l'estimada vida, plorar i riure.
Tant de bo que aquesta cançó conjuntural
no tingués raó de ser, els ho asseguro,
que li faria amb alegria un funeral
però les coses són com són i un no és de suro.
Però les coses són com són i un no és de suro.
El Cancionero y Discografía de Violeta Parra, impulsado por cancioneros.com, continúa siendo una de las investigaciones documentales más importantes dedicadas a la universal artista chilena. Cuatro años de investigación permitieron recuperar 520 canciones, reconstruir su discografía, corregir numerosos errores históricos y fijar datos fundamentales sobre una de las figuras esenciales de la música latinoamericana.
La actriz Tilda Espluga y el guitarrista griego Manolis Androulidakis estrenan en Cataluña un espectáculo que une literatura y música para conmemorar los ochenta años de Zorba el griego, dentro de la programación del festival Perifèria Cultural.
La cantante madrileña Rosa León publica una nueva entrega de Carta de amor a María Elena Walsh junto a Silvio Rodríguez. Para los demás reivindica el pensamiento ético de la autora argentina y forma parte del álbum con el que Rosa León regresa al estudio de grabación tras más de dos décadas sin publicar un nuevo trabajo discográfico.
El pasado 18 de julio de 2026 se reunieron 11 comparsas de todo el territorio español en la pequeña localidad de Palau-Solità i Plegamans, a 25 km de Barcelona. Una concentración carnavalera uruguaya que finalizó con un concierto de todo un referente de este género musical afrouruguayo, Eduardo Da Luz.
Paripé publica Pájaro azul. Cartas desde el exilio, un volumen que reúne las cartas que Mercedes Sosa escribió entre 1978 y 1981 durante su exilio forzado. Editado por Araceli Matus, Agustina Pérez Rial y Graciela Goldchluk, el libro ofrece una mirada inédita sobre la dimensión más íntima de la cantante y da origen también a un documental y una exposición.