La cultura

Cultura rima bé amb literatura,
amb amargura, cura i aventura,
amb pura, cara dura i amb censura,
amb futura, obertura i dictadura,
amb captura, paüra i amb tortura,
amb pintura, arquitectura i escultura,
amb clausura, tonsura i vestidura,
amb pastura, atura i amb verdura;
amb conjura, cura i musculatura,
candidatura i caricatura,
amb cintura i amb magistratura,
amb criatura, usura i confitura,
amb mesura, amb mesura, amb mesura.

Cultura és una paraula delicada,
tan perillosa com la dinamita;
generalment en manca més que en sobra;
generalment tothom en necessita.

Cultura jo no en faig; jo tan sols canto
cançons de gust dubtós,
m'ho han dit a voltes,
d'altres han opinat que sovintejo
amb certes paraulotes poca-soltes.

Jo crec que la cultura, i que em perdonin,
té més a veure amb gana que amb Beethoven;
sinó, proveu d'escoltar-vos la "Quinta"
sense ni haver sopat ni que us estovin.

La cultura és usada pels dos bàndols;
els que la van desfent sense manies,
perquè fa raonar i no és rentable,
i els campanuts tibats que se la guarden.

No cal que us capfiqueu, us repeteixo,
que abans s'ha de menjar, jeure i pair;
després ja en parlarem si en teniu ganes,
que ningú s'ha ferit per no llegir.

Més tard diran que sóc contradictori,
que què vull dir amb això, vostè mateix!...
Jo em faig la meva cuina i, si li agrada,
si en vol venir a menjar, el convidaré.
Jo em faig la meva cuina, i si tens gana
i m'ho demanes, bé te'n donaré.

En fi, per un preu que crec raonable
podràs mastegar un sol, podràs mastegar un sol,
podràs mastegar un sol, la, si, do, re.