Postal de Rio a la manera de Chico
"Oh, Pi... sou gostosa de estar por aquí".
En un bar d'Ipanema, tots els matins caipere endins,
mentre el sol va fregint vianants.
És la ciutat de Vinícius, de Chico, de Caetano i Gilberto Gil
on la vida i la mort es batuquen i l'existència penja d'un fil.
Les olors inciten les papil·les i l'aigua plou, ningú en té prou,
es barreja lo vell amb lo nou.
On l'opulència és la naturalesa, on la llum, ummm,
on la misèria sap fer bum, bum, pratcumbum, prugurumdum,
deixo estar els problemes de casa per l'endemà,
i l'oceà vacil·la i em diu saravá, candomblé, capoeira,
som, berimbau, germà, irmão... però no hi ha orxata de xufla, si us plau.
L'orxata és la llet da nossa terra, un dia aquí en faré una plantació,
es dirà "orxata Pi du la Sera", em faré ric, tindré un avió,
i vindràs totalment convidada, gastos pagats il·limitats,
i farem uns quants fills, potser més...
Això vivia quan una veu sonora, em va dir:
ei, ja són les dotze i aquestes no són hores d'estar clapant!, no tinc remei.
Que freda que és la grisor de Barcelona en ple gener, sense calés,
i la musa fent la vida al carrer, els nens són a l'escola,
potser plourà o nevarà i la cançó s'autodestruirà.
Potser si hagués estalviat de jove, ara tindria un raconet al banc.
i ara mateix me n'aniria a Rio fent botifarra a tant entrebanc.
I la serena mulata morena vindria cap a mi, dient-me així:
"Sou gostosa de estar com meu Pi"
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.