Quan un es torna gran
i escolta tant sovint: "Que bé que et veig i estàs!",
no ho diuen pas al Crist, que rau sagnant al temple.
A aquestes frases no en faig el mínim cas.
Freqüentment m'ho diu gent d'aspecte mil·lenari,
i d'altres que, potser, fa temps que no m'han vist.
Però no ho he escoltat mai, allí al confessionari:
no hi vaig des de vailet, és fosc, arnat i trist.
Però si l'opinió ve d'una dona agradable,
automàticament m'imagino saltant,
com ho fa un perxeró damunt d'una euga afable:
és l'amor d'un moment, l'amor passavolant...
"Per a tu no passa el temps..." és frase predilecta.
S'usa per quedar bé: aquest no és el meu cas,
Se'm recalca (ho sé prou) amb un posat d'afecte.
Sovint noto llavors, que em puja la mosca al nas...
Què saben dels meus mals, de les meves cabòries?
Ni tan sols els doctors, aquests mataparents...
dels que no he entès mai les seves oratòries:
em provoquen un fort i llarg avorriment.
Si mai estic pansit com que sóc un artista
ho sé dissimular i m'ho guardo per mi.
Ja hi ha prou maldecaps per anar amb la cara trista,
somric, dic: "estic bé, que sí, que sí, que sí...!"
La vida és un seguit de coses i més coses,
i a la meva edat pesen com un mamut,
tal un fardell punxant, de cardos i de roses,
fins que al final com tots, adéu i tururut.
Acabaré aclarint a la gent que m'ausculta,
que es mirin al mirall com faig cada matí.
Si no s'agraden gens, que es posin una multa,
o remuguin baixet: "el Déu que em va parir..."
Quan arribi el moment que tot es deslloriga,
que tant se te'n refot si és de dia o de nit,
em quedarà el consol d'anar a buscar la figa
d'una professional que et diu el preu, i al llit...
I quan de cos present, allí a la funerària,
sempre hi haurà un beneit que dirà consternat:
"Sembla que estigui viu", i cosa extraordinària!
mirant-me l'entrecuix exclamarà "i trempat!"
Quan un es torna vell se li arruga la pell...
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.