Quan un es torna gran
i escolta tant sovint: "Que bé que et veig i estàs!",
no ho diuen pas al Crist, que rau sagnant al temple.
A aquestes frases no en faig el mínim cas.
Freqüentment m'ho diu gent d'aspecte mil·lenari,
i d'altres que, potser, fa temps que no m'han vist.
Però no ho he escoltat mai, allí al confessionari:
no hi vaig des de vailet, és fosc, arnat i trist.
Però si l'opinió ve d'una dona agradable,
automàticament m'imagino saltant,
com ho fa un perxeró damunt d'una euga afable:
és l'amor d'un moment, l'amor passavolant...
"Per a tu no passa el temps..." és frase predilecta.
S'usa per quedar bé: aquest no és el meu cas,
Se'm recalca (ho sé prou) amb un posat d'afecte.
Sovint noto llavors, que em puja la mosca al nas...
Què saben dels meus mals, de les meves cabòries?
Ni tan sols els doctors, aquests mataparents...
dels que no he entès mai les seves oratòries:
em provoquen un fort i llarg avorriment.
Si mai estic pansit com que sóc un artista
ho sé dissimular i m'ho guardo per mi.
Ja hi ha prou maldecaps per anar amb la cara trista,
somric, dic: "estic bé, que sí, que sí, que sí...!"
La vida és un seguit de coses i més coses,
i a la meva edat pesen com un mamut,
tal un fardell punxant, de cardos i de roses,
fins que al final com tots, adéu i tururut.
Acabaré aclarint a la gent que m'ausculta,
que es mirin al mirall com faig cada matí.
Si no s'agraden gens, que es posin una multa,
o remuguin baixet: "el Déu que em va parir..."
Quan arribi el moment que tot es deslloriga,
que tant se te'n refot si és de dia o de nit,
em quedarà el consol d'anar a buscar la figa
d'una professional que et diu el preu, i al llit...
I quan de cos present, allí a la funerària,
sempre hi haurà un beneit que dirà consternat:
"Sembla que estigui viu", i cosa extraordinària!
mirant-me l'entrecuix exclamarà "i trempat!"
Quan un es torna vell se li arruga la pell...
La película documental dedicada a Fito Páez propone un recorrido íntimo y en primera persona por más de cuatro décadas de vida y trayectoria artística del músico argentino. Dirigida por Matías Gueilburt y construida a partir de más de un año de seguimiento, material de archivo inédito, actuaciones y conversaciones personales, la producción se estrenará mundialmente el 3 de septiembre en Netflix.
El cantautor español Pedro Pastor ha tenido que suspender los conciertos que tenía programados durante agosto en Estados Unidos después de que no le haya sido concedido el visado de trabajo.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.
El cantautor, escritor e intelectual italiano Francesco Guccini, autor de canciones fundamentales como Auschwitz, La locomotiva (La locomotora) o L’avvelenata (La envenenada), ha fallecido a los 86 años. Durante cerca de medio siglo, Guccini construyó una obra estrechamente vinculada a la memoria, la historia, el compromiso social, la literatura y una particular manera de observar las relaciones humanas y el paso del tiempo.