S'ha de parlar per més dir
no per marejar perdiu.
I així després quan sortiu,
escolta'l mut perquè si.
Al sord dir-li la veritat.
Al manxot, un fort abraç.
Amb el coix, córrer capaç.
I al mort, fer-li un bon forat.
Pel tartamut, un discurs.
Pel boig, un govern o dos.
Morrejar amb amor un ós
i a la dona, tots els furs.
Volar amb l'àliga fidel.
Estimar a la serp com un fill.
I entendre que és clar i senzill,
pujar amunt com un estel.
Fer-se íntim amic del temps,
agraint-li cada minut.
Passar content per l'embut,
i generós prestar els rems.
De la nit buscar la llum,
amb el sol entendre's bé.
I comprendre el "ser o no ser",
quan el foc es torna fum.
La mà, per acariciar.
Els ulls, per no ser estranger.
I el sexe, és clar, també...
els peus per marxar i tornar.
Més vells que el cagar ajupit
són aquests consells per tu.
I si sóc inoportú,
pren-te'ls com un acudit.
I si la por, com llençol
fred i humit, et cau damunt,
i et sents totalment difunt,
millor que deixis l'alcohol...
De vos Fages de Climent
he xuclat el tarannà.
I enviaré a fer la mà,
si mai algú em diu: "Valent!"
I acabaré amb la perdiu,
doncs per vèncer el seu mareig,
que oblidi el repapieig,
i s'ocupi del seu niu.
Però recorda...
que a l'enemic venceràs,
quan no li fotis ni cas.
La película documental dedicada a Fito Páez propone un recorrido íntimo y en primera persona por más de cuatro décadas de vida y trayectoria artística del músico argentino. Dirigida por Matías Gueilburt y construida a partir de más de un año de seguimiento, material de archivo inédito, actuaciones y conversaciones personales, la producción se estrenará mundialmente el 3 de septiembre en Netflix.
El cantautor español Pedro Pastor ha tenido que suspender los conciertos que tenía programados durante agosto en Estados Unidos después de que no le haya sido concedido el visado de trabajo.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.
El cantautor, escritor e intelectual italiano Francesco Guccini, autor de canciones fundamentales como Auschwitz, La locomotiva (La locomotora) o L’avvelenata (La envenenada), ha fallecido a los 86 años. Durante cerca de medio siglo, Guccini construyó una obra estrechamente vinculada a la memoria, la historia, el compromiso social, la literatura y una particular manera de observar las relaciones humanas y el paso del tiempo.