Si la merda fos or els pobres naixerien sense cul

Aquí un negre fins fa poc no passava de ser una cosa
exòtica, fora de lloc, nota de color que no fa nosa.
Però ara resulta que n'hi ha bastants
i diuen que es queden a viure entre els blancs...
i els fets han despertat (demostrat) una vella bronca llastimosa.

Diguem, amor, què passaria si jo fos negre de Luanda (Ruanda)
i et digués "m'agrades molt, desitjo la teva vianda".
Potser acceptaries o potser tindries por
de que els fills sortissin d'un altre color:
negres i blancs com una vaca suïssa o un ós panda!

Si la merda fos or —no és cap insult—
els pobres naixerien sense cul!
Gitano, xarnego, sudaca, moraco, negrata.

Déu nos en guard, Rosor,
un negre a la família, ni en pintura!
Abans que això m'estimo més
que et facis monja de clausura.
Un negre és que és negre des del naixement
i de nit no es veuen i fan por a la gent!
Però això si, són soferts, tenen bona musculatura.

A Cuba vaig sentir una expressió que de tan bona no s'oblida,
me la va dir un negre, un tal Pujol. Diu així, és molt antiga:
"¡Ay, quien fuera blanco aunque fuera catalán!" (Ya tú sabes)
I si algú li pica, que es vagi gratant.
Fora de casa, sovint, a justos per pecadors es castiga.

El negre és el color del dol, de la culpa i de la tenebra,
però els nens tenen clar que el seu rei preferit és el rei negre.
També "etiqueta negra" és sinònim de bo,
així com "cinturó negre" pel qui sigui el millor...
i la Verge de Montserrat, no pas la verge del pessebre!

El món que trepitgem s'anirà omplint més
que una boca de golafre i les races
es mesclaran desprès d'haver passat pel catre.
Els racistes de merda s'hauran de tancar
en una reserva o fer-s'ho mirar...
i allò de la puresa de la raça serà tema de psiquiatre.