Cambra 343
tu esperaves potser la trucada de casa.
Vaig pujar per parlar i per prendre una copa.
Em vas dir que em quedés. Miraves el telèfon.
Entrava llum d'estiu, a raig, per la terrassa.
La vànua era vermella. La teva pell, rossenca.
Se'ns va fer clar de sobte damunt dels llençols clars
a la cambra tres-cents quaranta-tres.
A la cambra d'hotel tres-cents quaranta-tres
les hores eren plenes i llargues com els segles.
T'havia conegut feia una eternitat:
el vespre abans ballaves balades malencòniques.
Havíem caminat, embriacs, per avingudes
regades d'humitat. Havíem parlat força.
Vas penjar el "no molestin" a la porta de fora
de la cambra tres-cents quaranta-tres.
A la cambra d'hotel tres-cents quaranta-tres
es va fer altra vegada de nit i altra vegada de dia,
mentre els cossos repetien els jocs.
Vam viure dins la cambra com si el món no existís,
com si el món fos només la cambrera que truca
i el perill del telèfon damunt de la tauleta.
Nerviosa, resseguies el collar del telèfon
a la cambra tres-cents quaranta-tres.
A la cambra d'hotel tres-cents quaranta-tres
vas sentir que el telèfon començava a sonar.
Vas girar-te d'esquena, un llençol a l'espatlla.
La veu, desconeguda. Jo et mirava de lluny.
De cop et vas vestir sense dir cap paraula.
Et dec res? Per què ho dius? Vas marxar amb certa pressa.
Vaig tancar sense balda, vaig deixar els llums oberts
De la cambra d'hotel tres-cents quaranta-tres.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.