Sa cançó de Son Coletes (o Cançó de Son Coletes)
més de mig manacorí i fill d'Antoni cremat,
la va fer a Son Coletes una horabaixa de març
déu vulga que durant molts d'anys pugui anar-hi caminant.
L'any 1450 pitjor fou que el de sa fam;
els rics mengen pa de xeixa diuen ses dones plorant;
els rics mengen pa de xeixa i per noltros sols no hi ha mestall;
Lo Tort Ballester ho escolta i li envest cap a ciutat.
I era una colla de veure, tots eren manacorins,
fent-se costat un amb l'altre anaven arreplegant amics:
si coratge té en Mates, més en Fullana i en Gil,
en Nadal i en Mascaró, en Guinovart i en Fornit.
Lo Tort Ballester els comanda, perquè era el més decidit.
Per donar compte al rei a Nàpols varen anar,
i el rei les dóna penyora de que tot s'arranjarà;
però els senyors de casa bona ni al rei volen escoltar.
Tres anys lo tort Ballester els tingué acorralats.
I era una colla de veure, tots eren manacorins,
fent-se costat un amb l'altre anaven arreplegant amics:
primer s'hi ajuntava en Mates, llavors en Fullana i en Gil,
en Nadal i en Mascaró, en Guinovart i en Fornit.
Lo Tort Ballester els comanda, per lliurar els mallorquins.
Set-mil cinc-cents sous donaven els nobles a qui el matàs;
feren venir mercenaris, moros i napolitans;
calaren foc a les cases i s'afartaren de robar;
llavors arribà la venjança, color de vi i de sang.
I era una colla de veure, tots eren manacorins,
si ho eren els condemnats també ho eren els botxins:
primer mataren en Mates, llavors en Fullana i en Gil,
en Nadal, en Mascaró, en Guinovart i en Fornit,
i lo tort Ballester el penjaren escorxat de viu en viu,
i escamparen els seus trossos pels entreforcs dels camins.
Després d'aquesta endemesa tot romangué com abans:
els pobres, més bocaclosa i més vídues plorant, plorant;
i no ploraven per elles, ploraven pels seus infants.
Sa cançó que heu escoltat l'ha feta Guillem d'Efak,
qui demana a déu que el poble no tingui mai més tirans,
i que mai més no hi hagi guerres, ni lluites entre germans.
La argentina Maggie Cullen recaló en Barcelona el jueves 15 de octubre en la sala del Centre Artesà Tradicionàrius, dentro de su gira europea y en el marco de la programación del festival Empremtes. Ofreció una colección de clásicos argentinos y latinoamericanos son su mirada personal.
Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.
El cantautor chileno Manuel García inició su gira española el 17 de octubre en el CAT de Barcelona con un concierto de más de dos horas, organizado en cuatro bloques que recorrieron su repertorio, sus raíces musicales y algunas de sus influencias. Una actuación especialmente cuidada, marcada también por la muerte de su padre tres días antes.
Para vivir: El implacable tiempo de Pablo Milanés, dirigido por su hijo Fabián Pizani y presentado en el festival In-Edit de Barcelona, combina el recorrido biográfico con el retrato íntimo de los últimos días del trovador cubano. Una mirada marcada por el amor de un hijo hacia su padre y por la serenidad con la que el músico afronta la cercanía de la muerte.
El documental Nicaragua necesita una canción de Miquel Carrillo, proyectado el pasado 5 de noviembre en el marco de la 24.ª edición del festival In-Edit de Barcelona, se acerca al trovador nicaragüense Luis Enrique Mejía Godoy desde su segundo exilio en Costa Rica y conecta su experiencia con la de jóvenes compatriotas refugiados en Barcelona. La música acompaña un relato sobre la memoria de una revolución, la represión y la necesidad de seguir cantando cuando se pretende imponer el silencio.