L'escollit
mirava els senyors grans;
ignorava delícies
que amaguen els infants.
Ara que sóc grandeta,
són els que em fan feliç:
visc en un pis amb vistes
al col·legi suís.
Vigilo la carn fresca.
Els veig com van creixent
-la cartera i el dònut-,
valga'm Déu, quin turment!
De matinet, quan entren,
van nets i clenxinats
- el dònut, la cartera -
i amb ulls endormiscats.
A mig matí, quan juguen,
tot són crits, tot són xuts;
corren i es persegueixen,
despentinats i bruts.
En tinc ja, qui ho diria,
deu o dotze d'ullats:
me'ls miro cada dia,
són tendres i espigats.
Amb mitjonets de tennis,
botes de basquetball
-el dònut, la cartera-,
la galta amb borrissol.
Els miro les cametes
i el caient del cabell
i veig, per la carona,
com serà aquest o aquell.
Els més grandets ja mostren
com seran d'aquí a poc,
quan, ulls endins, cavil·lin
l'ardor d'un altre joc.
Esperaré una mica,
uns mesos pacients.
M'agrada la tendresa
dels nois adolescents.
Vindrà la primavera
i uns quants faran l'esclat.
Jo seré la primera
que me n'hauré adonat.
Vindrà la primavera...
Quan tot haurà florit
- el dònut, la cartera -,
quin serà l'escollit?
Cançó escrita per Guillermina Motta que mai no va ser musicada.
El cantautor barcelonés Enric Hernàez ha muerto a los 68 años. Considerado uno de los nombres más personales de la generación posterior a la Nova Cançó, exploró con libertad estilos como el pop, el jazz, la bossa nova y el rock, así como la musicalización de poesía.
El Covard (El cobarde) es el décimo disco publicado por el cantautor catalán Josep Andújar “Sé”. Incluye una habanera titulada Onades dins del cor (Olas en el corazón), escrita por el autor con música de Llorenç Fernández, canción que encarna la esencia de este nuevo trabajo realizado por un artista ligado a sus orígenes, al mar Mediterráneo, a la “Cançó de taverna” y marinera, a una cultura de tierra y mar que tras sus muchos años de oficio sigue aflorando en todas sus composiciones.