L'escollit
mirava els senyors grans;
ignorava delícies
que amaguen els infants.
Ara que sóc grandeta,
són els que em fan feliç:
visc en un pis amb vistes
al col·legi suís.
Vigilo la carn fresca.
Els veig com van creixent
-la cartera i el dònut-,
valga'm Déu, quin turment!
De matinet, quan entren,
van nets i clenxinats
- el dònut, la cartera -
i amb ulls endormiscats.
A mig matí, quan juguen,
tot són crits, tot són xuts;
corren i es persegueixen,
despentinats i bruts.
En tinc ja, qui ho diria,
deu o dotze d'ullats:
me'ls miro cada dia,
són tendres i espigats.
Amb mitjonets de tennis,
botes de basquetball
-el dònut, la cartera-,
la galta amb borrissol.
Els miro les cametes
i el caient del cabell
i veig, per la carona,
com serà aquest o aquell.
Els més grandets ja mostren
com seran d'aquí a poc,
quan, ulls endins, cavil·lin
l'ardor d'un altre joc.
Esperaré una mica,
uns mesos pacients.
M'agrada la tendresa
dels nois adolescents.
Vindrà la primavera
i uns quants faran l'esclat.
Jo seré la primera
que me n'hauré adonat.
Vindrà la primavera...
Quan tot haurà florit
- el dònut, la cartera -,
quin serà l'escollit?
Cançó escrita per Guillermina Motta que mai no va ser musicada.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.