El diable, la princesa i jo


Un vell somni m’ha deixat a les portes de ciutat.
Dóno voltes per muralles, el sol crema i jo tinc fred.
El meu somni és la princesa i una vida al seu costat.
Jo somio però no puc obrir les portes de ciutat.

Un diable en té les claus.
L’invocaré i em vendré.

El diable m’ha donat les claus de les portes i una cançó.
La cançó és per la princesa, conjur d’amor, m’ha d’estimar.
Un cop dins de la ciutat veig la torre on s’està.
Treu el cap per la finestra i em penjo dels seus ulls.

Ella té rínxols als cabells,
i en una galta una lluna.

Li he fet sentir la cançó i a l’ermita he entrat.
L’antic ciri s’ha banyat a les aigües del seu llac.
Si pogués jo li diria que el diable em té per ell.
Que jo sóc una mentida però que el meu cor és sincer.

Aviat veurà la falsedat,
em deixarà i la perdré.

He quedat amb el diable vull desfer el maleït tracte.
Sé que ella m’estimaria tal com sóc i sense enganys.
El diable m’ha negat deixar-me ser de veritat.
I ara espero la bondat de la princesa de ciutat.

No vull morir lluny del seu costat.
Volaré fins la torre de ciutat.
Versión de Roger Mas
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Maria del Mar Bonet presenta «L’aigua no cansa» en un Palau de la Música rendido a sus pies
[24/05/2026] por Xavier Pintanel

La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.

2.
«Pasión Almodóvar»: A su medida y a su manera
[08/06/2026] por Carles Gracia Escarp

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

3.
Rafa Mesa: Ecos de Pehuenche
[25/05/2026] por Carles Gracia Escarp

El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.

4.
«Azimut», pura artesanía
[08/06/2026] por Lluís Marrasé Meler

No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.

5.
Una ventana para Javier Pelayo
[15/06/2026] por Carles Gracia Escarp

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.