La ciutat de l’astoret


Començava l’estiu i vaig caure en el regne de la Clemàtide Vidalba.
El vent ondulava el gra i reproduïa el so de la serp verda en arrossegar
el seu cos sobre el formigó. Guaiteu les meves arrels:


Lliga’m les mans,
eixuga’t la suor,
dóna-li un descans al dit acusador,
res no és com abans del transmutador.

L’astoret no ens ha vist
i està dret a la roca d’esquist,
si algun indiscret alça el pont llevadís
entrarem al poblet duent posats els esquís.

Guaita les meves arrels:
són la meva presó.
Guaita la meva presó:
són les meves arrels.
_____

Guaita les meves arrels:
són un parc d’atraccions.
Guaita aquest parc d’atractions:
són les meves arrels.
Ningú no n’ha obert el candau:
no era tancat amb clau.
Guaita un espai infinit
sense moure ni un dit.


Som en un migdia d’estiu
i no hi ha ocell fent piu–piu,
m’està tornant boig aquesta fortor de pi,
em tapen els ulls calces de setí.
Versión de Roger Mas
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
«El covard» de Josep Andújar “Sé”, esencia mediterránea
[28/08/2025] por María Gracia Correa

El Covard (El cobarde) es el décimo disco publicado por el cantautor catalán Josep Andújar “Sé”. Incluye una habanera titulada Onades dins del cor (Olas en el corazón), escrita por el autor con música de Llorenç Fernández, canción que encarna la esencia de este nuevo trabajo realizado por un artista ligado a sus orígenes, al mar Mediterráneo, a la “Cançó de taverna” y marinera, a una cultura de tierra y mar que tras sus muchos años de oficio sigue aflorando en todas sus composiciones.

2.
Fallece Enric Hernàez
[19/08/2025]

El cantautor barcelonés Enric Hernàez ha muerto a los 68 años. Considerado uno de los nombres más personales de la generación posterior a la Nova Cançó, exploró con libertad estilos como el pop, el jazz, la bossa nova y el rock, así como la musicalización de poesía.