El dia qualsevol
Un dia qualsevol, una tarda als toros.
Un dia qualsevol, la puta d’oros,
pinten bastos, vaig de copes, trec l’espasa.
Un dia qualsevol, dormim a les golfes.
Un dia qualsevol, detecto un bosó.
Un dia qualsevol, queixalo el radiador,
i les dents ens cauen però algunes floten.
Comences el dia ficant-te amb mi des que et lleves,
però acabes ficant-te al meu llit quan el dia s’acaba,
el dia que et vingui de gust fer un vermut, si em convides,
et trio el millor escuradents per a cada oliva.
Un dia qualsevol, em pica una ortiga.
Un dia qualsevol, infinites bromes.
Un dia qualsevol, arrenco a córrer,
i al tercer quilòmetre potser faig figa.
Un dia qualsevol, me’n vaig amb els maquis.
Un dia qualsevol, mato el teu drac.
Un dia qualsevol, em trec l’esparadrap
de la boca, però avui no cal que parli.
Comences el dia ficant-te amb mi des que et lleves,
però acabes ficant-te al meu llit quan el dia s’acaba,
el dia que et vingui de gust fer un vermut, et convido
a aquella petita bodega al costat del Molino.
Uns dies qualssevol no fan gaire nosa,
però el dia qualsevol, deixem de ser dos,
el dia qualsevol, disseco el teu gos,
tu m’abrigues, jo t’abrigo, amb una soga.
Començo el dia ficant-me amb tu des que em llevo,
i acabes ficant-te en un llit on t’abraça algú altre,
el dia que hi hagi un disgust marxaré amb un Vespino,
que a mi encara em queda camí, qui s’apunta a anar al bingo?
Que vingui qui vulgui,
demà fem un pícnic al búnquer.
El Covard (El cobarde) es el décimo disco publicado por el cantautor catalán Josep Andújar “Sé”. Incluye una habanera titulada Onades dins del cor (Olas en el corazón), escrita por el autor con música de Llorenç Fernández, canción que encarna la esencia de este nuevo trabajo realizado por un artista ligado a sus orígenes, al mar Mediterráneo, a la “Cançó de taverna” y marinera, a una cultura de tierra y mar que tras sus muchos años de oficio sigue aflorando en todas sus composiciones.
El cantautor barcelonés Enric Hernàez ha muerto a los 68 años. Considerado uno de los nombres más personales de la generación posterior a la Nova Cançó, exploró con libertad estilos como el pop, el jazz, la bossa nova y el rock, así como la musicalización de poesía.