El tren dels mil vagons
travessa la nit fosca
com la gola del llop.
M'endinso en les tenebres
per línies paral·leles
que no es troben enlloc.
Soroll i crits metàl·lics,
la lluna m'acompanya,
li parlo i no em respon.
Que sol que estic
en aquest tren dels mil vagons.
I l'univers m'ensenya
la seva intermitència
d'estrelles fascinants,
sota els meus peus tremola
aquest planeta Terra,
que gira i va girant.
Les estacions desertes
s'han fet amigues meves,
fa temps que ens coneixem.
Que sol que estic
en aquest tren dels mil vagons.
I veig per la finestra
com tot ho deixo enrere
a gran velocitat.
Alguna llum encesa,
dos cossos que s'abracen,
l'amor entra en combat.
Un home que s'apropa,
però dubta i s'ho repensa,
està desesperat.
Que sol que estic
en aquest tren dels mils vagons.
La soledat profunda
respon moltes preguntes
plenes d'interrogants,
fa dies que no et beso,
què gran la teva absència
en aquest món tancat.
De tant en tant em miro
una fotografia
que tinc aquí penjant.
Que sol que estic
en aquest tren dels mil vagons.
Carrego a les espatlles
els somnis que tu esperes,
potser des de fa anys,
vinc de ciutats llunyanes,
fa dies que viatjo
per dur-te'ls a les mans.
A poc a poc el dia
estén de nou la vida
per places i terrats.
A l'estació dels somnis
cap tren porta retard...
(2017)
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.