De foc i de vellut
per fer-li cavalcar el vent
i riure's de les fronteres.
Per fecundar amb cada vers
dut pel mestral o pel cerç
un nou possible univers.
Per compartir solituds
i aprendre a dreçar els escuts
quan venen temps de barbàrie.
Per murmurar o alçar el crit,
cremar alimares de nit
i arrencar el cor de l'oblit.
Per viure l'ara i l'aquí
i també el demà al matí
i el segle quaranta-quatre.
Per, si convé, perdre el nord,
i navegar lluny del port
fent pam i pipa a la Mort...
De foc i de vellut
vull les paraules.
De foc i de vellut
vull les cançons.
De foc i de vellut,
la melodia que alça el vol.
De foc i de vellut,
la veu que escampa joia i dol.
Per mossegar, acaronar,
i, si cal, pol·linitzar
els mots que jeuen als llibres.
Per mantenir el desig viu,
i allà on hi ha cendra, el caliu
d'una roent cicatriu.
Perquè l'horror tanqui el bec,
per donar imatges al cec
i arsènic a les certeses.
Per inventar un nou color
i per plantar una llavor
que no germini amb la por.
Per agafar-te les mans
i acompanyar-te uns instants
o potser tota la vida.
Per, sense moure't del llit,
fer via en un tren de nit
que et duu fins a l'infinit.
De foc i de vellut
vull les paraules.
De foc i de vellut
vull les cançons.
De foc i de vellut,
la melodia que alça el vol.
De foc i de vellut,
la veu forjada en el gresol.
Per esquitxar amb foc el gris
de la presó, i dur un somrís
als qui pateixen l'exili.
Per la tendresa, el combat,
la dansa, i també l'esclat
violent de l'inesperat.
Per oferir el llop al xai.
Perquè no s'esborrin mai
els somnis de la infantesa.
Per jugar a daus amb l'atzar,
en ple desert trobar un mar
i enllumenar com un far.
Per fer petits els gegants
i mirar de posar uns grans
de sorra en certs engranatges,
Perquè la imaginació
mai no demani perdó
al poder ni a la raó.
De foc i de vellut
vull les paraules.
De foc i de vellut
vull les cançons.
De foc i de vellut,
la melodia que alça el vol.
De foc i de vellut,
la veu que embriaga com l'alcohol.
(Si un poeta és prou astut
per mesclar el foc i el vellut,
per a un músic és un joc
extreure el vellut del foc)
La cantautora mexicana Natalia Lafourcade actuó en solitario ayer domingo en el Liceu de Barcelona en el marco del Suite Festival, en un concierto cargado de emoción radical, depuración estilística, mestizaje sonoro, dramaturgia íntima y canción de autor en estado puro. Sílvia Pérez Cruz fue su invitada en sensible abrazo musical.
La exposición Cómo diseñar una revolución: La vía chilena al diseño, que podrá verse en el Disseny Hub Barcelona del 2 de julio al 16 de noviembre de 2025, recupera a través de 250 piezas —incluyendo las portadas de discos de la Nueva Canción Chilena— el papel fundamental del diseño gráfico e industrial en el proyecto de transformación social impulsado por Salvador Allende.
El 22 de julio, más de una docena de artistas se reunirán en Barcelona para rendir tributo a Dioptria, la obra más emblemática de Pau Riba y una de las más referenciales para la Nova Canço. Con la implicación de sus hijos; De Mortimers, la banda que lo acompaño los últimos 20; y nombres como Maria del Mar Bonet, Roger Mas, Pascal Comelade, Oriol Tramvia o Rita Payés; el concierto se plantea como una celebración única de su legado.
El periodista e investigador cubano Humberto Manduley presenta La memoria girando en la luz: Santiago Feliú en mis recuerdos, un libro que rescata la figura del trovador cubano desde la memoria personal, recorriendo su obra, sus influencias y su lugar en la canción de autor contemporánea.
Camila Guevara, joven artista cubana de 24 años nieta de Pablo Milanés y del Che Guevara, ha iniciado su carrera musical con el disco Dame flores, tras un año marcado por la pérdida de su madre, su abuelo y su padre, Camilo Guevara. A pesar del dolor, su voz y su música la han sostenido, componiendo desde emociones intensas y personales.