És fàcil dir-se anarquista
L'anarquia no és el caos,
és l'ordre menys el poder.
És no empassar-te gripaus
com aquell qui pren cafè.
No és la bomba, la pistola
ni l'odi de l'amargat,
és l'escola de la llibertat
No és fer el que et dona la gana
sinó el que saps que has de fer
quan només ets tu qui et mana
i et senyalitza el carrer;
i enfilar temps turbulents,
sense perdre mai de vista
que és fàcil dir-se anarquista
però ser-ho no ho és gens.
L'anarquia és no vinclar-te
davant déus, davant senyors;
és jugar la teva carta
sense por a les dents del gos.
P'rò no és saltar-te els semàfors:
qui el té verd mereix respecte,
tant si és jove com provecte.
No hi ha convencions sagrades,
són arbitràries i fútils,
p'rò cal dir que de vegades
poden resultar prou útils
per conviure amb els veïns,
i no em vull fer el moralista,
p'rò és fàcil dir-se anarquista,
ser-ho porta molts tragins.
L'anarquia és plantar cara
a l'absurd de l'existència,
saber que res no t'empara,
acceptar l'obsolescència,
i no conjugar el verb «creure»
fent servir «jo» de subjecte
mentre duri el teu trajecte.
L'anarquia implica angoixa
quan trepitges l'escenari,
no trobar la vida coixa
sense amic imaginari,
i viure l'ara i l'aquí
sabent-te un fugaç turista.
És fàcil dir-se anarquista
p'rò per ser-ho cal patir.
L'anarquia és la utopia
que pugem graó a graó,
una espurna de follia
que assaona la raó.
És l'amor, l'humor i el dubte,
la revolta i la tendresa,
un llampec de lucidesa.
L'anarquia és el vertigen
de saltar fronteres, no
renunciant al teu origen
ni als mots que duus al sarró,
mirant com li creix el nas
a més d'un colonialista
que vol fer-se l'anarquista
però n'és ben incapaç.
L'anarquia és intentar
millorar un xic cada dia
i, sobretot, no imposar
als altres la pròpia tria.
Ningú no en té la recepta,
cadascú se la fa a mida
esfullant la margarida.
Aquesta és la meva acràcia
i, si no hi estàs d'acord,
fantàstic: no té cap gràcia
fer tots cap al mateix port.
En tot cas, cal 'nar-hi a peu,
que no hi duu cap autopista.
És fàcil dir-se anarquista
però ser-ho té el seu preu.
A Éric Frasiak i Alesso Lega
Joan Manuel Serrat acompañará a Jofre Bardagí en la puesta de largo de Jofre Bardagí interpreta Serrat, un proyecto que revisita el cancionero de Serrat desde una mirada contemporánea y profundamente personal, y que conecta memoria familiar, legado musical y presente creativo.
El catalán Raül Refree y la gallega Aida Tarrío, con su proyecto Gala i Ovidio, presentaron en el BarnaSants su álbum conjunto Un final que parece un principio, en una noche definida como una "hermandad galaico-catalana" por el director del ciclo, Marçal Girbau, que inauguró además el espacio Dopo BarnaSants.
Tras dos años de silencio discográfico, la banda valenciana El Diluvi regresa con Cantem per tu (Cantamos por ti), una canción que reivindica la tradición, la cultura y la memoria compartida como motores de futuro. No se trata de un retorno al uso: es la reaparición de una voz que, en realidad, nunca se apagó, y que vuelve a alzarse desde lo colectivo, lo popular y lo comprometido.
El cantautor malagueño El Kanka presenta diez nuevas canciones en las que vuelve a convertir lo cotidiano en materia poética, con un sonido más rico y bailable, y anuncia una gira que se extenderá hasta finales de 2027
Pedro Pastor y su banda Los Locos Descalzos celebran diez años recorriendo escenarios de todo el mundo con un álbum conmemorativo cuidadosamente producido.