És fàcil dir-se anarquista
L'anarquia no és el caos,
és l'ordre menys el poder.
És no empassar-te gripaus
com aquell qui pren cafè.
No és la bomba, la pistola
ni l'odi de l'amargat,
és l'escola de la llibertat
No és fer el que et dona la gana
sinó el que saps que has de fer
quan només ets tu qui et mana
i et senyalitza el carrer;
i enfilar temps turbulents,
sense perdre mai de vista
que és fàcil dir-se anarquista
però ser-ho no ho és gens.
L'anarquia és no vinclar-te
davant déus, davant senyors;
és jugar la teva carta
sense por a les dents del gos.
P'rò no és saltar-te els semàfors:
qui el té verd mereix respecte,
tant si és jove com provecte.
No hi ha convencions sagrades,
són arbitràries i fútils,
p'rò cal dir que de vegades
poden resultar prou útils
per conviure amb els veïns,
i no em vull fer el moralista,
p'rò és fàcil dir-se anarquista,
ser-ho porta molts tragins.
L'anarquia és plantar cara
a l'absurd de l'existència,
saber que res no t'empara,
acceptar l'obsolescència,
i no conjugar el verb «creure»
fent servir «jo» de subjecte
mentre duri el teu trajecte.
L'anarquia implica angoixa
quan trepitges l'escenari,
no trobar la vida coixa
sense amic imaginari,
i viure l'ara i l'aquí
sabent-te un fugaç turista.
És fàcil dir-se anarquista
p'rò per ser-ho cal patir.
L'anarquia és la utopia
que pugem graó a graó,
una espurna de follia
que assaona la raó.
És l'amor, l'humor i el dubte,
la revolta i la tendresa,
un llampec de lucidesa.
L'anarquia és el vertigen
de saltar fronteres, no
renunciant al teu origen
ni als mots que duus al sarró,
mirant com li creix el nas
a més d'un colonialista
que vol fer-se l'anarquista
però n'és ben incapaç.
L'anarquia és intentar
millorar un xic cada dia
i, sobretot, no imposar
als altres la pròpia tria.
Ningú no en té la recepta,
cadascú se la fa a mida
esfullant la margarida.
Aquesta és la meva acràcia
i, si no hi estàs d'acord,
fantàstic: no té cap gràcia
fer tots cap al mateix port.
En tot cas, cal 'nar-hi a peu,
que no hi duu cap autopista.
És fàcil dir-se anarquista
però ser-ho té el seu preu.
A Éric Frasiak i Alesso Lega
Miguel Poveda hizo suyo el Gran Teatre del Liceu de Barcelona —uno de los grandes Teatros de la Ópera del mundo— en su concierto Distinto del 15 de Octubre, en el marco de la edición de 2025 del "Festival Jazz Barcelona".
Casi cuatro décadas después de su estreno en Ámsterdam, la cantata Dialecto de Pájaros del compositor Patricio Wang revive en Chile con una versión revisada por su autor. Una obra mística y vanguardista que regresa para cerrar un ciclo pendiente en la historia musical de Quilapayún y Patricio Wang.
El próximo 11 de noviembre, en el aniversario del nacimiento de Vicente Feliú, se publica Serenamente, segundo álbum póstumo del trovador cubano. Con producción general de Silvio Rodríguez y la participación de artistas como Miriam Ramos, Aurora Hernández y Carlos Lage, el disco recoge una selección de canciones registradas en los Estudios Ojalá y ahora reunidas en un nuevo capítulo de su legado.
Guionizada por Kike Babas y Kike Turrón e ilustrada por doce destacados dibujantes, Joaquín Sabina. Pasión y vida (Vol. 1) recorre en formato cómic la primera etapa vital y artística del trovador de Úbeda, desde su infancia hasta su consagración como figura fundamental de la canción en castellano.
Feliu Ventura regresa tras tres años de silencio escénico con Quan el cel es tornà negre, una canción que recupera la forma colectiva de la dansà valenciana y se convierte en una denuncia abierta a la gestión de la catástrofe ocurrida durante la DANA del 29 de octubre de 2024. Acompañado por La Maria, Titana, Miquel Gil, Pep Gimeno "Botifarra" y Vicent Torrent, Ventura convierte la canción en una herramienta de memoria, denuncia y solidaridad.