La dansà de Teranyina
que li diuen Teranyina:
porta pantalons bombatxos
i també ratlla partida,
la camisa arromangada
i espardenyetes blanquetes.
Li pregunten lo que guanya
i el jornal són dos pessetes.
És templat i misteriós,
bo i treballador: el futur és d'ell!
Però no tot és d'arrop
en la història que ara vos contaré...
Era en l'any 1919,
als "Successos de La Pobla"
els obrers van aplegar-se,
encara hi ha qui ho recorda.
Més de cinc-centes persones
per a reclamar justícia.
Per això el amos del terme
els tenien gran malícia.
S'estaven organitzant,
tots els jornalers, en "La Societat"
i per a parar-ho tot
els cacics del poble els van crivellar.
Teranyina malferit,
molt xocat per la matança,
en saber que a ell el buscaven
va escapar camí de França.
Els mataren a la plaça
i els seus noms hem de sostindre:
són Vicent, Miquel i Antoni,
Manuel, Ramón i Calixte.
Van passar molts anys i guerres
i diuen que Teranyina
va morir molt lluny de casa:
duia l'ànima partida.
Va amagar en una caixa
tots els retalls de diari
i una pena com un càntir
en el fons d'un vell armari.
I la caixa va rodar
com un vell misteri mai explicat
fins que un dia la van obrir.
Si em voleu seguir vos ho puc contar...
En la Pobla hi ha una mestra
que li diuen Teranyina:
porta pantalons bombatxos
i també ratlla partida,
la camisa arromangada
i espardenyetes blanquetes.
Diuen que porta una caixa
i la vol obrir de veres.
Teranyina s'ha plantat
enmig de la plaça, amb els ulls tancats.
I repica unes postisses
ballant, a soles, una dansà.
Quan els més vells no ho expliquen
els més joves no ho escolten.
No els tanqueu en una caixa,
són memòria d'este poble:
Els recorden a la plaça
i els seus noms hem de sostindre:
són Vicent, Miquel i Antoni,
Manuel, Ramón i Calixte.
Si obriu esta nit la caixa
per als joves de la Pobla,
podreu vore com retorna
la dansà de Teranyina!
Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.
Para vivir: El implacable tiempo de Pablo Milanés, dirigido por su hijo Fabián Pizani y presentado en el festival In-Edit de Barcelona, combina el recorrido biográfico con el retrato íntimo de los últimos días del trovador cubano. Una mirada marcada por el amor de un hijo hacia su padre y por la serenidad con la que el músico afronta la cercanía de la muerte.
El documental Nicaragua necesita una canción de Miquel Carrillo, proyectado el pasado 5 de noviembre en el marco de la 24.ª edición del festival In-Edit de Barcelona, se acerca al trovador nicaragüense Luis Enrique Mejía Godoy desde su segundo exilio en Costa Rica y conecta su experiencia con la de jóvenes compatriotas refugiados en Barcelona. La música acompaña un relato sobre la memoria de una revolución, la represión y la necesidad de seguir cantando cuando se pretende imponer el silencio.
Enmarcado en el Festival Internacional de Jazz en Sevilla, el cantante y compositor Zenet ha presentado en diversos escenarios de esta provincia su nuevo espectáculo: Las manos y la voz, que también da nombre a su último disco, publicado a finales de 2025, un trabajo íntimo y muy personal en el que rinde homenaje a José Taboada, su guitarrista durante muchos años y compañero en la música, ya ausente.