Crida

Veniu ací, gent del camp,
veniu a mi si voleu,
a escoltar aquestes cobles
cantades a viva veu.

Veniu ací, gent del camp,
veniu a mi si voleu,
a escoltar aquestes cobles
cantades a viva veu.

Or de sol i argent de lluna,
reixius de l'alba en calfred,
refilets del rossinyol,
flairances del bon romer

i el cim de la serra altívola
de grisos tons i el riuet
que serpenteja entre joncs
sa eternitat del moment,

animen la meua lira
indígena i somrient.
La pau del paisatge
esbrina l'ànima de sentiment:

emoció sense fi
que penetrant dolçament
obri un misteri de llum
al pentagrama quiet.

Veniu ací, gent del camp,
veniu a mi si voleu.
De la Mariola vénen
aquestes cançons i al vent

vaguen cabdellant la viva
corranda dels ocellets.
Veniu ací, gent del camp,
veniu a mi si voleu.