Et vaig dir
i has regirat tot el pis de dalt a baix.
Has mig obert la finestra, per si torna
el nostre gat.
Tu vas sopant teories en silenci,
però, de calaix, és un cas de deserció.
Vol estar lluny i amagat per quan comenci
a dir-t'ho tot.
I per això hi ha un gos que està udolant;
i per això els ocells, esperitats,
ara volen baix fent gargots a l'aire.
El poder secret dels animals:
ensumar el perill que es va acostant;
queda escrit el pròleg de la catàstrofe.
Quan ho tenia a la punta de la llengua,
m'he fet enrere i ho torno a mastegar.
L'única sort de ser tu el de l'altra banda:
no hi ha un abans.
I per això hi ha un gos que està udolant;
i per això els ocells, esperitats,
ara volen baix fent gargots a l'aire.
El poder secret dels animals:
ensumar el perill que es va acostant;
perdoneu, només serà una nit.
Et vaig dir que eres aire, remei i cançó,
la paraula que canvia la vida,
el batec que s'escapa del cor.
Et vaig dir que ni rastre de dèries ni pors,
jo que mai regalava un 'per sempre',
els devia guardar per a tu tots.
Et vaig dir que allà a fora era ple de farsants,
de trileros del verb 'comprometre',
i que amb mi te n'havies salvat.
Et vaig dir que podríem amb tots els embats,
si amb els anys arribaven les presses,
per les vides que no hem visitat.
Et vaig dir que tu i jo mai seríem estranys,
ni uns amics que es fan companyia;
que es podia estimar com abans.
Et vaig dir que tu i jo mai seríem estranys,
ni uns amics que es fan companyia;
fem, almenys, que això sigui veritat!
Quan et miro de fora el replà,
veig que el gat apareix en escena
i se t'estira a la falda roncant.
Ja vindré un dia, més endavant...
quan no hi siguis, faré la maleta;
potser així no farà tant de mal.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.