Onades dins del cor

Les portes han tancat a la vella taverna,
el sostre s’ha impregnat del fum de les espelmes,
i un retall d’havanera han guixat a la paret del darrera.

Parla de navegants, de tresors i de somnis,
de dames, capitans i de pirates bornis,
temporals, nits serenes i dels cants de sirenes.

D’amors en cada port, de l’escuma i la sal,
d’onades dins del cor, del bressol de l’albada,
de mariners que es van enamorar
i dels que mai no van tornar.

De peixos argentats, del repòs de les cales,
d’oceans imaginats, dels records de l’Havana,
d’aiguardents, de gavines i de veles al vent.

D’amors en cada port, de l’escuma i la sal,
d’onades dins del cor, del bressol de l’albada,
dels mariners que es van enamorar
i dels que mai no van tornar...

De tant que el mar els va estimar.