Perquè ningú no em contarà els seus somnis
(Raimon)
perquè és tot urgent i res no s'acaba,
perquè el que em pugues dir ja ho duu el diari,
perquè ja ens veurem, que no tinc temps ara.
M'invente sol un amic per parlar,
per recordar records, velles històries,
per retrobar el que a ciutat es perd
entre els neons, el tràfec i les boires.
Passege avui fent esforç de memòria
sobre l'asfalt impassible i negrós:
la voluntat d'arrels, molt més present
que la nostàlgia d'origen fosc.
El verd suau dels pins llepats de pluja,
la justa llum que em fa palpar les hores,
la veu del vent, oh música oblidada,
el gust salat de la vida i la mar.
Perquè ningú no em contarà els seus somnis,
perquè és tot urgent i res no s'acaba,
perquè el que em pugues dir ja ho duu el diari,
perquè ja ens veurem, que no tinc temps ara.
M'invente sol un amic per parlar,
per recordar records, velles històries,
per retrobar el que a ciutat es perd
entre els neons, el tràfec i les boires.
Jo sé que algú em pot dir que no m'adapte,
que em costa molt de perdre el dialecte,
que no m'esforce gens a assimilar-me,
que no vull oblidar que sóc de poble.
Que vaig idealitzant la meua infància,
que passa a molta gent a la trentena,
que tot això no té cap importància,
que el món és fet de gent de tota mena.
Perquè ningú no em contarà els seus somnis,
passege avui fent esforç de memòria:
el verd suau dels pins llepats de pluja,
m'invente sol un amic per parlar.
(1977)
Una carta abierta impulsada desde el entorno del BarnaSants reclama la creación del Ateneu de la Cançó en Barcelona, un espacio dedicado a preservar y dinamizar la canción de autor. La iniciativa cuenta con el respaldo de seis de los ocho exresponsables de Cultura de la Generalitat en las últimas dos décadas, abriendo algunas preguntas que van más allá de la música.
Ayer sábado, el Teatre Principal de Inca (Mallorca) se convirtió en el escenario de "60 anys de l’amor perdut", un emotivo concierto homenaje organizado por el festival BarnaSants para honrar la figura de Joan Ramon Bonet el undécimo integrante de Els Setze Jutges, coincidiendo con las seis décadas de su breve pero influyente trayectoria musical.
El compositor e intérprete Borja Penalba presenta "La suite de Parlavà", su segundo trabajo bajo la marca "Giròvag", un álbum de once canciones nacido de un retiro reparador que presentará en vivo este domingo 27 de marzo en La Fàbrica, en el marco del Ciclo de canción de autor BarnaSants.
En una entrevista concedida al diario español El País, Silvio Rodríguez traza un retrato complejo de la Cuba actual, marcado por la tensión entre la amenaza externa, las dificultades internas y las contradicciones del propio sistema. El cantautor reflexiona sobre la posibilidad de una invasión estadounidense, critica tanto las injerencias como ciertas posturas dentro del exilio, reconoce los errores del modelo económico cubano y describe el deterioro de las condiciones de vida en la isla, todo ello desde una mirada que combina defensa, autocrítica y una firme posición política.
Hay discos que no necesitan levantar la voz. Azimut es uno de ellos. Joan Isaac presenta un trabajo hecho desde la contención, desde ese lugar donde la canción deja de ser ornamento para convertirse en algo casi necesario. Un disco minimalista, preciosista, trabajado con una delicadeza profundamente orgánica. Como todo en Isaac, un acto de fe.