Fer cançons
és morir en l'intent
de buscar bojament l'oceà
que s'amaga en ¡'abisme dels blaus
que els teus ulls han guardat com tresors ancestrals.
Fer cançons
és París a l'hivern,
trepitjar Saint Germain, Montparnasse.
Fer cançons és Ferré, Edith Piaf,
"Quand on n'a que l'amour", i plorar i plorar.
Fer cançons
és creuar la tardor
d'un mar gris de paraigües oberts.
Fer cançons és la pluja als carrers, l
es preguntes d'un fill, el teu ventre pervers.
Fer cançons
és desig, és combat,
no saber què faràs l'endemà.
Fer cançons és la boira a Milà.
És Verlaine, Rimbaud, Aragon, Joan Salvat...
Fer cançons
és la gran soledat
que s'enfonsa cruel al meu cap
quan despullo curiós l'infinit
del vertigen immens que destil·la un full blanc.
Fer cançons
és la por al passadís,
cinc minuts abans de començar,
i nerviós preguntar si heu vingut.
És angoixa, és plaer quan us he retrobat.
Fer cançons
és estar aquesta nit
davant vostre sentint-me observat,
preguntar-me si tot el que escric
realment té sentit quan tot s'ha acabat.
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.