La flor romanial
ni els metges més doctes no hi troben remei,
els gemecs arriben als camps i a les places,
els savis s'apleguen anit en consell.
D'entre tots s'aixeca un pobre herbolari.
Diu que té el secret de curar aquell mal:
que qualcú parteixi serà necessari
a cercar l'estranya flor romanial.
Tres fills que té el rei han partit tot d'una.
Son pare els promet -potser no ho creureu-:
que aquell que un bon dia porti la fortuna,
d'ençà d'aquell dia seà son hereu.
En tocar migdia, prop d'un encreuat,
empren cadascun el propi camí;
quan es despedien tots tres han pactat
que, passat un any, tornaran aquí.
En Bernadet xiula, compareix una àguila
disposada a fer tot quant ell voldrà.
Ell l'havia treta dels fons d'una gàbia,
car més s'estimava veure-la volar.
-Cavalca a l'esquena i agafa'm les ales.
Remuntà les boires, saltaren la mar.
Enmig de les ones, agrestes i blaves,
perdut i salvatge, s'alçava un penyal.
A dins una escletxa, oberta en la roca,
la flor venturosa s'oculta del sol,
la mà no hi arriba, ai, quasi la toca,
si els dits li creixien, la prendria al vol.
-Talla'm una cama, perllonga la mà;
colliràs tres flors en un sol ramell,
et serviràs d'una, que subjectarà
la cama trencada d'aquest pobre ocell.
Passaren els dies del temps que fixaren.
El germà major volia la flor:
ses mans envejoses, ai, que l'ofegaren,
i en un arenal enterrà el seu cor.
Son pare va fer-lo hereu de l'imperi:
li posà la capa de vellut vermell,
mentre al germà mort, en son captiveri,
talment una canya li creix un cabell.
Passava un pastor, va fer-ne un flabiol,
la veu com de flauta començà a sonar.
la gent escoltava el plany, que en un vol
arribà a l'oïda del propi germà:
-Pastor, el bon pastor,
tu em toques i no em fas mal.
M'enterraren dins l'arena
per la flor romanial.
Son pare va entendre la veu que cantava
-ningú se'n recorda, amb tant de sarau-.
El pastor insistia, la cançó tornava
i esfereïa la gent de palau:
-Germà, el mal germà,
tu em toques i em fas mal.
M'enterrares dins l'arena
per la flor romanial.
De pressa acudiren on era enterrat:
la flor que guardava li tornà la vida.
La festa es va estendre pel bosc i pel prat
i els carrers s'ompliren de murtra florida.
A partir de la narració que en fa Mn. Antoni Ma. Alcover en el seu aplec Rondaies mallorquines
La cantautora chilena Elizabeth Morris presenta un nuevo trabajo discográfico marcado por la grabación orgánica, la sencillez como eje creativo y un enfoque profundamente emocional, con colaboraciones de Joe Vasconcellos y José Seves.
La cantante mexicana Lila Downs recibirá el galardón el 20 de julio en Cartagena, en el marco del festival La Mar de Músicas, como reconocimiento a una trayectoria artística que ha tendido puentes entre culturas, lenguas y tradiciones musicales desde una mirada profundamente comprometida.
El cantautor argentino, radicado desde joven en Costa Rica, Adrián Goizueta, murió a los 74 años. Compositor, intérprete, docente y productor cultural, fue una referencia central en la renovación de la música latinoamericana contemporánea en el país.
El Festival Folk Internacional Tradicionàrius celebrará en Barcelona su 39ª edición entre el 16 de enero y el 27 de marzo de 2026 con más de 50 actividades y una programación que pone el foco en las lenguas habladas, cantadas y bailadas del Pirineo, con propuestas de Occitania, País Vasco, Aragón y los territorios de habla catalana.
El músico y cantante Salvador Escribà, figura central de las fiestas populares en Cataluña y fundador del sello Salseta Discos, murió a causa de un ictus. Su trayectoria está ligada tanto a la música de baile como al impulso decisivo del rock catalán.