El meu poble Alcoi

Té costeres i ponts,
música de telers;
té muntanyes que el volten
i li donen fondor.
Allí fan ser un riu
aigües brutes de fàbriques;
allí fan nàixer boira
del fum brut sense ales.
Eiximeneres trauen
en prova de treball
d'un poble que l'ofeguen
i que no mataran:
el meu poble Alcoi.

Poble d'història d'homes
que han volgut llibertat;
poble tossut i obert,
carrancs, clavillat.
Com un gall matiner
canta i alça la cresta,
com si el seu horitzó
fóra fora finestra.
Hi ha també un raconet
que només el sé jo,
ple de flors a l'estiu,
ple de flors a l'hivern.
El meu poble Alcoi.

Allí hi ha un campanar
que en guerra el van tombar
i que després l'han fet
calcat com era abans.
Per vergonya de tots
i beneït pel clero;
la vergonya de fer-te
anar al teu enterro.
I encara té una font
roja i fresca tostemps;
com ella dóna vida
la primavera mou
al meu poble Alcoi.

Allí fan unes festes
que a molts els dura un any
i que altres les esperen
sense pensar en el sant.
Són moros i cristians
que el cafè els fa germans;
sempre perden els moros
i guanyen els cristians.
Tants amos, tants obrers,
tan dolç i tan amarg;
ballen colors de festa
amb músiques i focs
al meu poble Alcoi.

Amb un Cantó Pinyó,
lloc de cita amb tothom;
amb el Barranc del Cinc
com dos braços oberts.
Allí hi ha una glorieta
que ensenyen als infants
i que els dóna cabuda
quan s'han cansat d'anar;
i els té fins que se'n van
al món millor que ens diuen;
rient pels qui li vénen,
plorant pels qui se'n van
va coneixent-t'ho tot
el meu poble Alcoi.

Versió de VerdCel (Adaptació de la lletra Alfons Olmo Boronat)

El meu poble és Alcoi
Té costeres té ponts
Música de telers
Té muntanyes que el volten
Que li donen fondor
Allà va a nàixer un riu
D'aigua bruta de les fàbriques
Allà va a nàixer entre boira del fum negre sense ales
Que les xemeneies treuen
Com a prova de treball
D'un poble que l'ofeguen i que no el mataran
El meu poble és Alcoi.

I allà hi ha un campanar
Que a la guerra el van tombar
Que després el van fer
Cagat com era abans
Per vergonya de tots i pels collons del clero
Per fer vorer a tots que som a l'esquerra un zero
I això la gent no ho veu i els diumenges va a missa
Pegant-se cops al cor
Ai, que coses que fa la por
El meu poble és Alcoi.

Allà hi haurà un camp de golf
Lloc de cita dels senyors
I un centre comercial plagat de multinacionals
I ja per rematar, en ple parc natural
Muntaran un hotel
Per fer turisme rural!?!?
I a la vora del riu, que l'han
Canalitzat, expropiat, cremat,
Formigonat, asfaltat, destrossat,
Assassinat, assassinat, assassinat
I ara, per eixe riu
Passeja la gent sense cap remordiment
Ment, ment
El meu poble és Alcoi.

Poble d'història d'homes, i dones!
Que han volgut llibertat
Però la història s'ha fet vella
I els homes l'han deixat
I ara Alcoi és un poble
On ja mai passa res
Encara que les coses i els alcaldes
dia a dia siguen més
I més les injustícies i més els patiments
I això la gent no ho veu
Tots opten per fer el seu
El meu poble és Alcoi.