L'àngel i l'escombriaire
i un posat d’avorriment,
en Ramon clava escombrada
al carrer, maquinalment.
Ell és un escombriaire
i, per tant, ha d’escombrar
-tot i no vagar-li gaire-
si és que vol guanyar-se el pa.
A prop seu, un riu murmura
i el vent va escampant perfums.
El bon temps de maig ja sura
sobre boires, sobre fums.
Una parella enllaçada
passa amb riures i brogit
i ell ressent una fiblada
agredolça al fons del pit.
I en Ramon deixa l’escombra
recolzada a la paret
i s’asseu tranquil a l’ombra
per encendre un cigarret.
Tanca els ulls i mig somnia,
tot sentint-se enamorat
de les noies, del bon dia,
de la vida i la ciutat.
P’rò, de sobte, un tro que peta
el desvetlla i fa esverar
quan davant de la nineta
troba l’àngel guardià,
un custodi d’ales magres,
amb cabells rossos i bruts,
que -amb posat de prunes agres-
se li encara sense embuts:
“Menyspreable i vil desferra,
miserable pecador!
Fas cruixir el cel i la terra
de vergonya i de dolor!
El treball és joia i vida,
és trempera i és salut
i és -com l’all a l’amanida-
el regust de la virtut!”
I en Ramon agafa l’eina
amb un sospir resignat
i reprèn la seva feina
amb el somni arraconat.
Poc després, amb grans cridòries,
algú cau al riu fent “xap!”,
p’rò en Ramon, cansat d’històries,
no es molesta a girar el cap
perquè és un escombriaire
i, per tant, ha d’escombrar
-tot i no vagar-li gaire-
si és que vol guanyar-se el pa.
P’rò el custodi es fa visible
fent ullades al gairó
i amb un esgarip horrible
va i li diu de trascantó
que el treball desprèn fragàncies
agradables d’ensumar
p’rò que en certes circumstàncies
no s’hi val a exagerar!
I en Ramon, de mala gana,
marxa sense dir ni piu
i, enfilant-se a la barana,
es capbussa dins del riu.
I, en deixar l’aigua gelada,
porta amb ell, amb molt de zel,
una noia despullada
més bonica que un estel.
El plumífer se’n malfia
i quan en Raimon, xiulant,
dolçament l’acaricia
per anar-la revifant,
tot deixant de fer moixoni
i entre brams i crits, li diu
que la noia és un dimoni,
que la torni a fotre al riu!
P’rò la noia ja és desperta
i en llucar el seu salvador
esdevé una porta oberta
de besades i gerdor.
I abraçats, amb gran tendresa,
se’n van on nungú no sap
mentre l’àngel, caraencesa,
cau en basca fet un nyap.
I quan l’àngel es desperta
veu que l’han deixat plantat
i es queda amb la boca oberta,
posant cara d’encantat.
Mira a dreta, mira a esquerra,
veu l’escombra al seu davant...
Sospirant, la cull de terra
i arrenca a escombrar plorant.
Adaptació lliure d'un poema de Jacques Prévert
El cantautor chileno Nano Stern vuelve a Europa con Inventemos un país, una gira en la que presentará en el festival BarnaSants el disco grabado en homenaje a Víctor Jara y ofrecerá un repaso por las canciones más emblemáticas de su repertorio, junto a un homenaje a los grandes referentes de la canción popular chilena como Violeta Parra, Patricio Manns y el propio Jara.
La trigésima edición del festival BarnaSants se despide este fin de semana con tres conciertos de Nano Stern, Marta Gómez y Borja Penalba en Cotxeres de Sants, marcando además la última edición bajo la dirección de Pere Camps.
El nuevo disco de Las Migas, titulado Flamencas, representa una vuelta vibrante al flamenco más tradicional desde una perspectiva contemporánea, empoderada y femenina, con colaboraciones destacadas y una propuesta visual renovada.
El reconocido cantautor argentino Abel Pintos presenta Gracias a la vida, un EP de versiones que dialogan con la memoria sentimental del continente. Con interpretaciones personales de obras icónicas, Abel Pintos revisita canciones que marcaron su historia musical y emocional.
La editorial Vademécum y el sello discográfico Sonamos presentan un libro de fotografías de Luis Alberto Spinetta tomadas por su amigo y colaborador Eduardo Martí. El volumen, titulado Spinetta, reúne casi 300 imágenes —muchas inéditas— que reconstruyen la vida y obra del músico argentino desde finales de los años 60.