Habitar-te
Pilotant pensaments
On he descobert
Els meus somnis descalços
Ells em demanen que
Et done la vida
I jo a penes puc
Estimar-te i habitar-te
Jo no sóc l’únic
Ni sóc el primer
Que ha passejat
Sobre la teua pell
Sols et demane que
Em deixes salvar-te
I tu a penes pots
Acollir-me i allotjar-me
Per tu em desperte
De matinada
Per encendre
Fogueres als balcons
Uns em diuen
Que sóc massa explícit
Altres que em calle
Coses que no vull dir
Podria callar-me
O podria explicar-me
Però a penes puc
Estimar-te i habitar-te
Tot el que em dol
M’ho guarde en versos
Per llançar-los
Quan calga dir qui som.
Alguns et veuen
Com una conquesta
I jo et vull veure
Lliure demà
Com una amiga
O com una terra
Que ha volgut
Acollir-me i allotjar-me
Per tu em desperte
De matinada
Per pintar-me
Les mans d’insurrecció
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.