Jo sóc Francesc Pi de la Serra (o Sóc Francesc Pi de la Serra)
Tan fet gran, només d’alçada,
peso bastant de menjar molt,
jo no dic res del que m’agrada
i vaig pel món amb peus de plom.
Aquestes velles que van a missa,
perquè allà hi troben un racó,
no tenen vells per estimar-les
quan les veig em fan compassió.
Aquells que et perdonen la vida
i que et tracten com un drap brut,
mai s’han fixat amb les velles,
els fa basarda el temps perdut.
Barba no en tinc, això és mentida,
no canto bé, això és veritat,
vosaltres que em teniu mania
que déu us hagi perdonat.
Vosaltres que sou gent senyora
ho mireu tot de molt amunt
i somrieu quan el meu pare
em fa aixecar a les vuit en punt.
Dieu que sóc un trencavides
que no faig res, que no pot ser,
que he de deixar de somiar truites
per estimar calen diners.
Però jo, Francesc Pi de la Serra
fill de Terrassa i Sabadell
de mala rasa no en sóc gaire
però tinc força mala pell.
Em costa anar a dormir a l’hora
que els assenyats n’han fet costum
i el meu pare no s’està d’orgues
i em fa aixecar a les vuit en punt.
[Versió de QuicoLabora]
Ja m'he fet gran, només d'alçada,
peso bastant de menjar molt,
jo no dic res del que m'agrada
i vaig pel món amb peus de plom.
Aquestes velles que van a missa,
perquè allà hi troben un racó,
no tenen vells per estimar-les,
quan les veig em fan compassió.
Aquells que fan mil tonteries
i que et tracten com un drap brut,
mai s'han fixat amb les velles,
els fa basarda el temps perdut.
Barba no en tinc, això és mentida,
no canto bé, això és veritat,
i si la gent em té mania
que Déu els hagi perdonat.
El pare etern, que en el cel sia,
s'ho mira tot de molt amunt
però "l'inetern" no tenia manies
i em fa aixecar a les vuit en punt.
Deien que era molt rondinaire
que no feia res, que no podia ser,
no es podia anar com jo mirant enlaire,
per estimar calien diners.
Però jo, Francesc Pi de la Serra,
fill de Terrassa i Sabadell
de mala raça no en sóc gaire
però tinc força mala pell.
Em costava anar a dormir a l'hora
que els assenyats n'han fet costum,
però el meu pare no tenia manies
i em feia aixecar a les vuit en punt.
El compositor e intérprete Borja Penalba presenta "La suite de Parlavà", su segundo trabajo bajo la marca "Giròvag", un álbum de once canciones nacido de un retiro reparador que presentará en vivo este domingo 27 de marzo en La Fàbrica, en el marco del Ciclo de canción de autor BarnaSants.
En una entrevista concedida al diario español El País, Silvio Rodríguez traza un retrato complejo de la Cuba actual, marcado por la tensión entre la amenaza externa, las dificultades internas y las contradicciones del propio sistema. El cantautor reflexiona sobre la posibilidad de una invasión estadounidense, critica tanto las injerencias como ciertas posturas dentro del exilio, reconoce los errores del modelo económico cubano y describe el deterioro de las condiciones de vida en la isla, todo ello desde una mirada que combina defensa, autocrítica y una firme posición política.
Hay discos que no necesitan levantar la voz. Azimut es uno de ellos. Joan Isaac presenta un trabajo hecho desde la contención, desde ese lugar donde la canción deja de ser ornamento para convertirse en algo casi necesario. Un disco minimalista, preciosista, trabajado con una delicadeza profundamente orgánica. Como todo en Isaac, un acto de fe.
Tras la publicación del disco Tinc una casa al mar, Joan Isaac vuelve a editar un nuevo trabajo: Azimut, en el que se encuentra acompañado por el músico y compositor Eduard Iniesta. Durante 2023 fue publicada una recopilación antológica de la obra del artista, compuesta por veinticinco cedés, como parte de la conmemoración de sus cincuenta años de oficio y 70 de vida, que culminó con un gran concierto en El Palau de la Música catalana y la edición de Joan Isaac al Palau en 2024. Azimut es su más reciente creación, una obra protagonizada por unos textos profundamente poéticos, vestidos fundamentalmente por voz y cuerdas.
El cantautor brasileño Chico Buarque ha viajado a La Habana invitado por Silvio Rodríguez, en una visita que combina un gesto de solidaridad con la grabación conjunta de Sueño con serpientes. El encuentro refuerza la relación entre dos figuras centrales de la canción latinoamericana.