La princesa bruna
porta un secret al musell:
l’ha besat la gata negra
i ara no cap a la pell.
La mira i la veu princesa
i li fa miols d’amor.
Ella s’estarrufa tota,
mai no l’han tractat millor.
Però es mira i veu com sempre,
fosca, prima i qualsevol,
i no sap si vol moixaines
–ella sempre vol i dol–.
Sota un cel amb lluna plena
de consol i claredat
se li endrecen les paraules
i li diu la veritat:
«–Em dieu princesa bruna,
però sóc filla d’un gat
que cap regne governava,
sols vagava, malanat.
Jo no puc pas estimar-vos
sense fer-vos mal al cor,
tinc les ungles esmolades
i el pèl negre no du sort.
Però vinc a esgarrapar-vos
perquè tinc el morro fi
i he ensumat tanta tendresa
que en voldria un tros per mi.
Això és tot el que us puc dir,
bé sé que no és gaire cosa
i la meva veu no gosa
ja tornar-ho a repetir–.
–Jo us puc dir, princesa bruna,
que ja compto a ser esquinçat
per les urpes mal tallades,
i caçat i mossegat...
Perquè a mi el perill ja em tempta
si es disfressa de felí,
i esperant la vostra empremta
em desperto al dematí.
Podeu prendre’m la tendresa,
jo la tornaré a cercar,
la faré més gran encara
per tornar-vos-la a donar.
Això és el que avui, princesa,
puc dir fort, sense dubtar.
Potser fluix i a cau d’orella
ho entendreu millor demà–»
De puntetes, en silenci,
ara volten els secrets.
Però que ningú no pensi
que en tindrem llibre dels fets.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.
El Cancionero y Discografía de Violeta Parra, impulsado por cancioneros.com, continúa siendo una de las investigaciones documentales más importantes dedicadas a la universal artista chilena. Cuatro años de investigación permitieron recuperar 520 canciones, reconstruir su discografía, corregir numerosos errores históricos y fijar datos fundamentales sobre una de las figuras esenciales de la música latinoamericana.