Hauràs d’esperar que arribi
amb dies i mesos i anys,
i jo, pobret, no sé qu? dir:
el meu desig és el mateix
és el mateix i no canvia
perquè una vull i la volia.
Bernat de Ventadorn, cap a 1155
Sembla amor que no m'escoltes
quan et canto els meus romanços
i ocupada et perdo sempre
pels encàrrecs de la vida.
Ai, amor intermitent!,
de vegades ja no sé
perquè em vol la teva vida
i per què la vida et vol.
Ja suposo que saps viure
sense els meus senzills poemes,
però deixa'm, per gravar-los
ben endins, perquè no els perdis,
fer un joc nou i molt antic:
que segur coneixes prou:
et diré a cau d'orella
cada vers, totes les síl·labes
i després de cada estrofa,
entre versos i hemistiquis,
amb la llengua et mullaré
la petxina de l'orella.
Ai, amor dels quatre vents!,
de vegades com voldria
saber si em vols per la vida
i per què la vida em vol.
Hauràs d'esperar que acabi
les quartetes, les tornades,
per forçar-nos al silenci
que mor entre els nostres llavis
quan s'expliquen, sense dir-ho,
les ferides, les derrotes,
l'esperança i els desitjos
de matins amb cels més clars.
Amb la llengua et mullaré
coves amples d'aigua tèbia,
ben endins, on l'ona trenca,
quan el cos diu "ara i sempre",
i el silenci es fa precís
i se'ns premsen les paraules
fins al crit final dels dos,
quan els ulls es busquen bojos.
Ai, amor intermitent!,
només vull poder comprendre
què ens ha preparat la vida
i per què la vida ens vol.
Hauràs d'esperar que acabi,
amor meu, aquest romanço
i que et digui molt fluixet
els records i les dreceres,
l'esperança i els plaers
que ara m'estiren a tu
i em fan dir-te, a poc a poc,
amb paraules sempre noves,
tot allò sabut i antic
i que em fa ser el teu nou home,
en el port de l'abraçada,
barrejant sucs i paraules.
Haurem d'esperar que tornis,
ai, amor que vas i vens!,
perquè em diguis perquè visc
i per què la vida ens vol.
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.