Hauràs d’esperar que arribi
amb dies i mesos i anys,
i jo, pobret, no sé qu? dir:
el meu desig és el mateix
és el mateix i no canvia
perquè una vull i la volia.
Bernat de Ventadorn, cap a 1155
Sembla amor que no m'escoltes
quan et canto els meus romanços
i ocupada et perdo sempre
pels encàrrecs de la vida.
Ai, amor intermitent!,
de vegades ja no sé
perquè em vol la teva vida
i per què la vida et vol.
Ja suposo que saps viure
sense els meus senzills poemes,
però deixa'm, per gravar-los
ben endins, perquè no els perdis,
fer un joc nou i molt antic:
que segur coneixes prou:
et diré a cau d'orella
cada vers, totes les síl·labes
i després de cada estrofa,
entre versos i hemistiquis,
amb la llengua et mullaré
la petxina de l'orella.
Ai, amor dels quatre vents!,
de vegades com voldria
saber si em vols per la vida
i per què la vida em vol.
Hauràs d'esperar que acabi
les quartetes, les tornades,
per forçar-nos al silenci
que mor entre els nostres llavis
quan s'expliquen, sense dir-ho,
les ferides, les derrotes,
l'esperança i els desitjos
de matins amb cels més clars.
Amb la llengua et mullaré
coves amples d'aigua tèbia,
ben endins, on l'ona trenca,
quan el cos diu "ara i sempre",
i el silenci es fa precís
i se'ns premsen les paraules
fins al crit final dels dos,
quan els ulls es busquen bojos.
Ai, amor intermitent!,
només vull poder comprendre
què ens ha preparat la vida
i per què la vida ens vol.
Hauràs d'esperar que acabi,
amor meu, aquest romanço
i que et digui molt fluixet
els records i les dreceres,
l'esperança i els plaers
que ara m'estiren a tu
i em fan dir-te, a poc a poc,
amb paraules sempre noves,
tot allò sabut i antic
i que em fa ser el teu nou home,
en el port de l'abraçada,
barrejant sucs i paraules.
Haurem d'esperar que tornis,
ai, amor que vas i vens!,
perquè em diguis perquè visc
i per què la vida ens vol.
Una carta abierta impulsada desde el entorno del BarnaSants reclama la creación del Ateneu de la Cançó en Barcelona, un espacio dedicado a preservar y dinamizar la canción de autor. La iniciativa cuenta con el respaldo de seis de los ocho exresponsables de Cultura de la Generalitat en las últimas dos décadas, abriendo algunas preguntas que van más allá de la música.
Ayer sábado, el Teatre Principal de Inca (Mallorca) se convirtió en el escenario de "60 anys de l’amor perdut", un emotivo concierto homenaje organizado por el festival BarnaSants para honrar la figura de Joan Ramon Bonet el undécimo integrante de Els Setze Jutges, coincidiendo con las seis décadas de su breve pero influyente trayectoria musical.
El compositor e intérprete Borja Penalba presenta "La suite de Parlavà", su segundo trabajo bajo la marca "Giròvag", un álbum de once canciones nacido de un retiro reparador que presentará en vivo este domingo 27 de marzo en La Fàbrica, en el marco del Ciclo de canción de autor BarnaSants.
En una entrevista concedida al diario español El País, Silvio Rodríguez traza un retrato complejo de la Cuba actual, marcado por la tensión entre la amenaza externa, las dificultades internas y las contradicciones del propio sistema. El cantautor reflexiona sobre la posibilidad de una invasión estadounidense, critica tanto las injerencias como ciertas posturas dentro del exilio, reconoce los errores del modelo económico cubano y describe el deterioro de las condiciones de vida en la isla, todo ello desde una mirada que combina defensa, autocrítica y una firme posición política.
Hay discos que no necesitan levantar la voz. Azimut es uno de ellos. Joan Isaac presenta un trabajo hecho desde la contención, desde ese lugar donde la canción deja de ser ornamento para convertirse en algo casi necesario. Un disco minimalista, preciosista, trabajado con una delicadeza profundamente orgánica. Como todo en Isaac, un acto de fe.