Blanc o negre?
apreneu a dir mentides.
No digueu la veritat!
Només les mentides valen.
La campana del meu cor,
esquellot ronc i discret,
em fa dir: «Menteix encara!
Fuig rabent de Veritats!
I recorda quan, maldestre,
ser sincer et satisfeia...
Quant mal feies, destraler!
“Des de l’ull fins a la boca...”
Només deies el que veies
nen sinistre, home pur
ple d’orgull i tan explícit...
Quin mal feies quan parlaves!
“La puresa em porta a dins,
lluny de mi faula o llegenda,
sense ni un pèl a la llengua
el meu cor parla per mi!”
“A l’escola vaig aprendre
—verges pàl·lides i magres
i sotanes palpadores—
a dir sempre el que pensava”.
Jove vell sense pietat.
Imprudent garlaire estúpid.
Orgullós irreflexiu.
Pobret home ple de dogmes...
I ara ja han passat els anys
i has comprès, potser un pèl tard,
com guarnia el meu punyal
de sincera veritat.
I llançaves cada dia
en tot lloc i a tota hora
el verí més horrorós
de la veritat en guerra...
I ara ja han passat els anys
també els fills, amors, poemes
amb els dies i les nits
els hiverns i primaveres
que et fan veure que mentir
pot fer la vida més dolça...
Que és més fàcil viure en pau
i conviure pietosos.»
Pietat i paciència
amb la nostra estupidesa,
i estimar, a poc a poc,
els amics, dones i nens
i no veure els seus defectes
o fer veure que no els veus,
i cercar, cercar i cercar
les recòndites virtuts
que tots amaguem a dins,
plens de por i molt espantats.
Que algú ens regali sorpresa
en alguna cantonada!
No digueu la veritat!
Aprenem a dir mentides!
Imprecisos mots d’amor.
Dolces paraules molt vagues,
No diguem la veritat:
aprenem tendres mentides.
No digueu la veritat!
Només les mentides curen.
Només les mentides calmen
les ferides de l’amor,
les ferides de la vida,
les ferides de la mort.
I aplaudiu, potser poc francs,
aquests músics que ara us canten:
i el cantant i el guitarrista,
la violí i el violoncel,
el poeta i l’arpista,
que no sempre han afinat
ni han cantat la nota exacta,
però vénen amb el cor
per fer-vos la vida amable,
ajudar-vos a somriure
i amb unes quantes mentides
a espantar-vos les cabòries,
aquest vespre de novembre,
a la capital del Bages.
Amb mentides, la guitarra,
i el violí també amb mentides,
mentidera ha estat l’arpa...
I el cel·lista i els poetes
també han dit moltes mentides.
I el qui us canta? I el qui us canta?
També és un mentider!
També és un mentider!
Joan Manuel Serrat acompañará a Jofre Bardagí en la puesta de largo de Jofre Bardagí interpreta Serrat, un proyecto que revisita el cancionero de Serrat desde una mirada contemporánea y profundamente personal, y que conecta memoria familiar, legado musical y presente creativo.
El catalán Raül Refree y la gallega Aida Tarrío, con su proyecto Gala i Ovidio, presentaron en el BarnaSants su álbum conjunto Un final que parece un principio, en una noche definida como una "hermandad galaico-catalana" por el director del ciclo, Marçal Girbau, que inauguró además el espacio Dopo BarnaSants.
Tras dos años de silencio discográfico, la banda valenciana El Diluvi regresa con Cantem per tu (Cantamos por ti), una canción que reivindica la tradición, la cultura y la memoria compartida como motores de futuro. No se trata de un retorno al uso: es la reaparición de una voz que, en realidad, nunca se apagó, y que vuelve a alzarse desde lo colectivo, lo popular y lo comprometido.
El cantautor malagueño El Kanka presenta diez nuevas canciones en las que vuelve a convertir lo cotidiano en materia poética, con un sonido más rico y bailable, y anuncia una gira que se extenderá hasta finales de 2027
Pedro Pastor y su banda Los Locos Descalzos celebran diez años recorriendo escenarios de todo el mundo con un álbum conmemorativo cuidadosamente producido.