Blanc o negre?
apreneu a dir mentides.
No digueu la veritat!
Només les mentides valen.
La campana del meu cor,
esquellot ronc i discret,
em fa dir: «Menteix encara!
Fuig rabent de Veritats!
I recorda quan, maldestre,
ser sincer et satisfeia...
Quant mal feies, destraler!
“Des de l’ull fins a la boca...”
Només deies el que veies
nen sinistre, home pur
ple d’orgull i tan explícit...
Quin mal feies quan parlaves!
“La puresa em porta a dins,
lluny de mi faula o llegenda,
sense ni un pèl a la llengua
el meu cor parla per mi!”
“A l’escola vaig aprendre
—verges pàl·lides i magres
i sotanes palpadores—
a dir sempre el que pensava”.
Jove vell sense pietat.
Imprudent garlaire estúpid.
Orgullós irreflexiu.
Pobret home ple de dogmes...
I ara ja han passat els anys
i has comprès, potser un pèl tard,
com guarnia el meu punyal
de sincera veritat.
I llançaves cada dia
en tot lloc i a tota hora
el verí més horrorós
de la veritat en guerra...
I ara ja han passat els anys
també els fills, amors, poemes
amb els dies i les nits
els hiverns i primaveres
que et fan veure que mentir
pot fer la vida més dolça...
Que és més fàcil viure en pau
i conviure pietosos.»
Pietat i paciència
amb la nostra estupidesa,
i estimar, a poc a poc,
els amics, dones i nens
i no veure els seus defectes
o fer veure que no els veus,
i cercar, cercar i cercar
les recòndites virtuts
que tots amaguem a dins,
plens de por i molt espantats.
Que algú ens regali sorpresa
en alguna cantonada!
No digueu la veritat!
Aprenem a dir mentides!
Imprecisos mots d’amor.
Dolces paraules molt vagues,
No diguem la veritat:
aprenem tendres mentides.
No digueu la veritat!
Només les mentides curen.
Només les mentides calmen
les ferides de l’amor,
les ferides de la vida,
les ferides de la mort.
I aplaudiu, potser poc francs,
aquests músics que ara us canten:
i el cantant i el guitarrista,
la violí i el violoncel,
el poeta i l’arpista,
que no sempre han afinat
ni han cantat la nota exacta,
però vénen amb el cor
per fer-vos la vida amable,
ajudar-vos a somriure
i amb unes quantes mentides
a espantar-vos les cabòries,
aquest vespre de novembre,
a la capital del Bages.
Amb mentides, la guitarra,
i el violí també amb mentides,
mentidera ha estat l’arpa...
I el cel·lista i els poetes
també han dit moltes mentides.
I el qui us canta? I el qui us canta?
També és un mentider!
També és un mentider!
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El Cancionero y Discografía de Violeta Parra, impulsado por cancioneros.com, continúa siendo una de las investigaciones documentales más importantes dedicadas a la universal artista chilena. Cuatro años de investigación permitieron recuperar 520 canciones, reconstruir su discografía, corregir numerosos errores históricos y fijar datos fundamentales sobre una de las figuras esenciales de la música latinoamericana.
La actriz Tilda Espluga y el guitarrista griego Manolis Androulidakis estrenan en Cataluña un espectáculo que une literatura y música para conmemorar los ochenta años de Zorba el griego, dentro de la programación del festival Perifèria Cultural.
La formación gallega Luar Na Lubre conmemora cuatro décadas de trayectoria con el lanzamiento de Lubre-40 aniversario, un proyecto editado en formato de audiolibro que reúne 13 temas inéditos y 30 colaboraciones del ámbito de la cultura y el periodismo.
La cantante madrileña Rosa León publica una nueva entrega de Carta de amor a María Elena Walsh junto a Silvio Rodríguez. Para los demás reivindica el pensamiento ético de la autora argentina y forma parte del álbum con el que Rosa León regresa al estudio de grabación tras más de dos décadas sin publicar un nuevo trabajo discográfico.