De colors
no entendríem les nits.
Ni com tocar la lluna
amb la punta dels dits
No entendríem aquell
que es dóna a canvi de res
ni voldríem la mà
de qui mai no ens ha entès.
Si no fos pels amics
els camins se’ns fan llargs
torts, foscos i avorrits
tristos, negres i amargs.
Les pors i les misèries
ens fan niu dins del pit.
Però quan un amic s’apropa
et sents l’home més ric.
Si un dia vols guanyar el cim
ja em pots venir a buscar,
que fa temps cerco algú
que m’hi ajudi a arribar.
Perquè si no existissis
t’hauria d’inventar
per viure en els teus somnis
i poder somniar.
De colors, la vida pot ser de colors.
Podem omplir el desert de flors
i d’aquell núvol gris
fer un arc de Sant Martí
i d’aquell vespre trist
un alegre matí.
De colors, la vida pot ser de colors.
els versos seran els tambors
i els poetes
escamparan els sons
per contrades
on no es coneix l’amor.
Si no hi fossin els fills
no tindríem mirall.
Sense els punts cardinals
no es pot trobar la vall.
Referents que et situen
si els pots tenir al costat,
que t’escampen les boires
quan et creus ensorrat.
Si no fos pel rellotge
no perdríem el temps
en voler arribar a l’hora
a un lloc inexistent.
Que en el món de les presses
no hi cap la llibertat
És un món de mentides, em consta
perquè jo hi he estat.
No ens creguem aquells contes
de castells i palaus
ni esperem les princeses
amb els seus prínceps blaus.
Però potser alguna fada
arribi en el darrer vol.
Qualsevol nit a casa teva
també hi pot sortir el sol.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.