De colors
no entendríem les nits.
Ni com tocar la lluna
amb la punta dels dits
No entendríem aquell
que es dóna a canvi de res
ni voldríem la mà
de qui mai no ens ha entès.
Si no fos pels amics
els camins se’ns fan llargs
torts, foscos i avorrits
tristos, negres i amargs.
Les pors i les misèries
ens fan niu dins del pit.
Però quan un amic s’apropa
et sents l’home més ric.
Si un dia vols guanyar el cim
ja em pots venir a buscar,
que fa temps cerco algú
que m’hi ajudi a arribar.
Perquè si no existissis
t’hauria d’inventar
per viure en els teus somnis
i poder somniar.
De colors, la vida pot ser de colors.
Podem omplir el desert de flors
i d’aquell núvol gris
fer un arc de Sant Martí
i d’aquell vespre trist
un alegre matí.
De colors, la vida pot ser de colors.
els versos seran els tambors
i els poetes
escamparan els sons
per contrades
on no es coneix l’amor.
Si no hi fossin els fills
no tindríem mirall.
Sense els punts cardinals
no es pot trobar la vall.
Referents que et situen
si els pots tenir al costat,
que t’escampen les boires
quan et creus ensorrat.
Si no fos pel rellotge
no perdríem el temps
en voler arribar a l’hora
a un lloc inexistent.
Que en el món de les presses
no hi cap la llibertat
És un món de mentides, em consta
perquè jo hi he estat.
No ens creguem aquells contes
de castells i palaus
ni esperem les princeses
amb els seus prínceps blaus.
Però potser alguna fada
arribi en el darrer vol.
Qualsevol nit a casa teva
també hi pot sortir el sol.
La argentina Maggie Cullen recaló en Barcelona el jueves 15 de octubre en la sala del Centre Artesà Tradicionàrius, dentro de su gira europea y en el marco de la programación del festival Empremtes. Ofreció una colección de clásicos argentinos y latinoamericanos son su mirada personal.
Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.
El cantautor chileno Manuel García inició su gira española el 17 de octubre en el CAT de Barcelona con un concierto de más de dos horas, organizado en cuatro bloques que recorrieron su repertorio, sus raíces musicales y algunas de sus influencias. Una actuación especialmente cuidada, marcada también por la muerte de su padre tres días antes.
Para vivir: El implacable tiempo de Pablo Milanés, dirigido por su hijo Fabián Pizani y presentado en el festival In-Edit de Barcelona, combina el recorrido biográfico con el retrato íntimo de los últimos días del trovador cubano. Una mirada marcada por el amor de un hijo hacia su padre y por la serenidad con la que el músico afronta la cercanía de la muerte.
El documental Nicaragua necesita una canción de Miquel Carrillo, proyectado el pasado 5 de noviembre en el marco de la 24.ª edición del festival In-Edit de Barcelona, se acerca al trovador nicaragüense Luis Enrique Mejía Godoy desde su segundo exilio en Costa Rica y conecta su experiencia con la de jóvenes compatriotas refugiados en Barcelona. La música acompaña un relato sobre la memoria de una revolución, la represión y la necesidad de seguir cantando cuando se pretende imponer el silencio.