De colors
no entendríem les nits.
Ni com tocar la lluna
amb la punta dels dits
No entendríem aquell
que es dóna a canvi de res
ni voldríem la mà
de qui mai no ens ha entès.
Si no fos pels amics
els camins se’ns fan llargs
torts, foscos i avorrits
tristos, negres i amargs.
Les pors i les misèries
ens fan niu dins del pit.
Però quan un amic s’apropa
et sents l’home més ric.
Si un dia vols guanyar el cim
ja em pots venir a buscar,
que fa temps cerco algú
que m’hi ajudi a arribar.
Perquè si no existissis
t’hauria d’inventar
per viure en els teus somnis
i poder somniar.
De colors, la vida pot ser de colors.
Podem omplir el desert de flors
i d’aquell núvol gris
fer un arc de Sant Martí
i d’aquell vespre trist
un alegre matí.
De colors, la vida pot ser de colors.
els versos seran els tambors
i els poetes
escamparan els sons
per contrades
on no es coneix l’amor.
Si no hi fossin els fills
no tindríem mirall.
Sense els punts cardinals
no es pot trobar la vall.
Referents que et situen
si els pots tenir al costat,
que t’escampen les boires
quan et creus ensorrat.
Si no fos pel rellotge
no perdríem el temps
en voler arribar a l’hora
a un lloc inexistent.
Que en el món de les presses
no hi cap la llibertat
És un món de mentides, em consta
perquè jo hi he estat.
No ens creguem aquells contes
de castells i palaus
ni esperem les princeses
amb els seus prínceps blaus.
Però potser alguna fada
arribi en el darrer vol.
Qualsevol nit a casa teva
també hi pot sortir el sol.
Miguel Poveda hizo suyo el Gran Teatre del Liceu de Barcelona —uno de los grandes Teatros de la Ópera del mundo— en su concierto Distinto del 15 de Octubre, en el marco de la edición de 2025 del "Festival Jazz Barcelona".
Casi cuatro décadas después de su estreno en Ámsterdam, la cantata Dialecto de Pájaros del compositor Patricio Wang revive en Chile con una versión revisada por su autor. Una obra mística y vanguardista que regresa para cerrar un ciclo pendiente en la historia musical de Quilapayún y Patricio Wang.
El próximo 11 de noviembre, en el aniversario del nacimiento de Vicente Feliú, se publica Serenamente, segundo álbum póstumo del trovador cubano. Con producción general de Silvio Rodríguez y la participación de artistas como Miriam Ramos, Aurora Hernández y Carlos Lage, el disco recoge una selección de canciones registradas en los Estudios Ojalá y ahora reunidas en un nuevo capítulo de su legado.
Guionizada por Kike Babas y Kike Turrón e ilustrada por doce destacados dibujantes, Joaquín Sabina. Pasión y vida (Vol. 1) recorre en formato cómic la primera etapa vital y artística del trovador de Úbeda, desde su infancia hasta su consagración como figura fundamental de la canción en castellano.
Feliu Ventura regresa tras tres años de silencio escénico con Quan el cel es tornà negre, una canción que recupera la forma colectiva de la dansà valenciana y se convierte en una denuncia abierta a la gestión de la catástrofe ocurrida durante la DANA del 29 de octubre de 2024. Acompañado por La Maria, Titana, Miquel Gil, Pep Gimeno "Botifarra" y Vicent Torrent, Ventura convierte la canción en una herramienta de memoria, denuncia y solidaridad.