La nana de l'Antonio
un pelagats un mamarratxo
un delinqüent un macarrilla
vell viciós i un gran borratxo
un element de mala vida
hi havia calma al velatori
i al dipòsit hi havia calma
calma tensa calma trista
i un efluvi de visites
i un pilot de gent sofrida.
I un sergent de policia
entrava a la comissaria
i li explicava al comissari
que l'Antonio s'havia mort
un cabrón menys
però en el fons sabien de sobres
que l'Antonio era un bon home
era un mecenes Robin Hood
caigut en pena
per error posat al món.
I és la nana de l'Antonio
l'última de les nanes
nana dels difunts
la nana del vell Antonio
del descans la pau eterna
nana del repòs.
I quanta gent que avui plorava
i al·legats amics i amors
tanta gent tan desquiciada
la seva sola presència
derrotxava incandescència.
Setze putes es quedaven
sense feina condemnades
a arrastrar-se entre macarres sense escrúpols
pels carrers més bruts del món
que l'Antonio les cuidava
i protegia i estimava
i explotava amb tanta gràcia
com no ho feia cap macarra
quan hi ha amor, va bé el treball.
I és la nana del macarra
del macarra de l'Antonio
nana de la son.
I el pobre se'ns ha anat de cop
d'un atac de cor de cop
se n'ha anat al món dels morts
a fer bulto al cementiri
que n'hi ha un més avui podrint-s'hi
i l'Ernest homosexual
amb setze anyets es suïcidava
sense l'Antonio aquesta vida
era per fer-se un llaç al cul
morí penjat
sense la polla del gran home
sense amor sense carícies
ni regals ni alegria
sense el vell
que ell no podia que ell es moria.
I és la nana del marica
del marica de l'Antonio
nana de la pau.
I una flota de criatures
desquiciades a la infància
de carn de reformatori
avui quedaven sense pare
per ell tots eren fills seus.
Fills alegres i agraïts
que robaven però estudiaven
que es drogaven però llegien
petits quinquis que amb el temps
podrien fer una gran carrera.
I avui ha mort aquell bon home
que es va fer estimar pels necis
i per dones de moral
més que distreta i pels camells
i els advocats
que oferia alcohol als pobres
i deixava gavardines
als vells exhibicionistes
i donava droga als nens
sense interès.
I és la nana del mecenes
del mecenes de l'Antonio
nana del descans.
I som a mitjans de novembre
i es presenta un hivern càlid
de calitja fum i núvols
de borrasques tan discretes
de basura i de brutícia
I avui es presta tan a ploure
però no plou ni crec que plogui
fot un sol al cementiri
fa calor hi ha ciment sec
sellant la tumba.
Un altra làpida que es tanca
un altre ninxo que es rellena
dos enterradors de pressa
hi ha treball per fer
hi ha feina per donar i vendre.
És la nana de l'Antonio
és la nana de les nanes
nana del final.
La nana del vell Antonio
llarga vida per l'Antonio
i va, un petó per ell.
El cantautor italo-argentino Piero falleció el miércoles 7 de octubre en Buenos Aires a los 81 años, después de más de seis décadas de trayectoria. Autor e intérprete de canciones como Mi viejo, Para el pueblo lo que es del pueblo, Que se vayan ellos y Pedro Nadie, desarrolló una obra en la que convivieron la canción popular, el compromiso social y un repertorio centrado también en la paz y la solidaridad.
Frank Delgado publica Archivos Descalcificados, un disco grabado en 2018 que reúne diez canciones que habían quedado fuera de trabajos anteriores. El álbum cuenta con arreglos y guitarras de Yibrán Rivero y funciona, según explica el propio cantautor cubano, como una recopilación lógica de composiciones pertenecientes a momentos muy distintos de su trayectoria, algunas escritas hace más de cuarenta años y otras hace más de veinte.
El fotógrafo Maxi Vernazza publica Alguien en el mundo, un libro que reúne imágenes de Charly García tomadas entre 1998 y 2008, durante una de las etapas más intensas de su trayectoria: los años atravesados por el concepto Say No More. El volumen nace de casi dos mil fotografías, analógicas y digitales, y recorre escenarios, viajes, estudios, hoteles y momentos cotidianos del músico argentino.
Yacaré Manso presenta Un poco demasiado, su octavo trabajo discográfico, un álbum de diez canciones que marca un regreso a sus raíces de rock y pop sin abandonar su identidad como cantautor. Producido por el propio Manso junto a Víctor Volpi, el disco cuenta con la participación de Kevin Johansen, Los Tipitos, Vale Acevedo y Bersuit, además de "Lulo" Isod en batería y Juan Gigena Ábalos en guitarra.
La argentina Maggie Cullen recaló en Barcelona el jueves 15 de octubre en la sala del Centre Artesà Tradicionàrius, dentro de su gira europea y en el marco de la programación del festival Empremtes. Ofreció una colección de clásicos argentinos y latinoamericanos son su mirada personal.