A prop del meu arbre
que en sóc, de cabró!
El meu company roure, el
meu germà bessó.
La mateixa fusta ens va
fabricar segons les pautes,
fusta rústica amb què hom fa
gairebé tot, menys les flautes.
Tinc ara un perfecte
freixe estilitzat
de llavor selecta
i alta qualitat.
Però em manca el principal:
una branca de campanya,
el meu arbre de Nadal,
un pal de Cucanya.
A prop del meu arbre
vivia feliç,
mai no hauria hagut de deixar el meu arbre.
A prop del meu arbre
vivia feliç.
Sóc igual que Adam lluny del Paradís.
El que més m’empipa
és haver llençat
la més vella pipa
que mai he fumat.
Hi cremava sense embuts
-i mai no em socarrimava-
el tabac dels temps peluts,
quan l’estómac rondinava.
Tinc pipes d’escuma amb
ornaments d’esmalt,
les que la gent fuma
amb el cap ben alt,
però mai no he retrobat,
ni amb saurins ni amb astrolabis,
el regust tan enyorat
pel cor i pels llavis.
Feu-me una esbroncada,
m’ho mereixeré:
he deixat plantada
la meva muller.
I és que no m’atreia pas
veure sempre, veure encara
cada dia el mateix nas
al mig de la seva cara.
Per valls i muntanyes,
miro de trobar
una o més companyes
per ‘poder oblidar
la que mai no va saber
netejar bé les llenties,
p’rò seguia amb bona fe
les meves follies.
D’unes golfes gerdes
n’era el resident,
i per les esquerdes
veia el Firmament.
L’aprenia des del llit,
i pel més tendre salari
duia els meus amors de nit
a fer un tomb per Sagitari.
La meva teulada
ja no és de dos rals,
pot ploure una anyada
a bots i barrals!
P’rò, si abans feia enfilar
fins al cel manta pell bruna,
fa cent anys, si fa no fa
que no he vist la lluna!
(1955)
Adaptació: Miquel Pujadó
Una carta abierta impulsada desde el entorno del BarnaSants reclama la creación del Ateneu de la Cançó en Barcelona, un espacio dedicado a preservar y dinamizar la canción de autor. La iniciativa cuenta con el respaldo de seis de los ocho exresponsables de Cultura de la Generalitat en las últimas dos décadas, abriendo algunas preguntas que van más allá de la música.
Ayer sábado, el Teatre Principal de Inca (Mallorca) se convirtió en el escenario de "60 anys de l’amor perdut", un emotivo concierto homenaje organizado por el festival BarnaSants para honrar la figura de Joan Ramon Bonet el undécimo integrante de Els Setze Jutges, coincidiendo con las seis décadas de su breve pero influyente trayectoria musical.
El compositor e intérprete Borja Penalba presenta "La suite de Parlavà", su segundo trabajo bajo la marca "Giròvag", un álbum de once canciones nacido de un retiro reparador que presentará en vivo este domingo 27 de marzo en La Fàbrica, en el marco del Ciclo de canción de autor BarnaSants.
En una entrevista concedida al diario español El País, Silvio Rodríguez traza un retrato complejo de la Cuba actual, marcado por la tensión entre la amenaza externa, las dificultades internas y las contradicciones del propio sistema. El cantautor reflexiona sobre la posibilidad de una invasión estadounidense, critica tanto las injerencias como ciertas posturas dentro del exilio, reconoce los errores del modelo económico cubano y describe el deterioro de las condiciones de vida en la isla, todo ello desde una mirada que combina defensa, autocrítica y una firme posición política.
Hay discos que no necesitan levantar la voz. Azimut es uno de ellos. Joan Isaac presenta un trabajo hecho desde la contención, desde ese lugar donde la canción deja de ser ornamento para convertirse en algo casi necesario. Un disco minimalista, preciosista, trabajado con una delicadeza profundamente orgánica. Como todo en Isaac, un acto de fe.