A prop del meu arbre


Vaig fer el salt a un roure,
que en sóc, de cabró!
El meu company roure, el
meu germà bessó.
La mateixa fusta ens va
fabricar segons les pautes,
fusta rústica amb què hom fa
gairebé tot, menys les flautes.
Tinc ara un perfecte
freixe estilitzat
de llavor selecta
i alta qualitat.
Però em manca el principal:
una branca de campanya,
el meu arbre de Nadal,
un pal de Cucanya.

A prop del meu arbre
vivia feliç,
mai no hauria hagut de deixar el meu arbre.
A prop del meu arbre
vivia feliç.
Sóc igual que Adam lluny del Paradís.


El que més m’empipa
és haver llençat
la més vella pipa
que mai he fumat.
Hi cremava sense embuts
-i mai no em socarrimava-
el tabac dels temps peluts,
quan l’estómac rondinava.
Tinc pipes d’escuma amb
ornaments d’esmalt,
les que la gent fuma
amb el cap ben alt,
però mai no he retrobat,
ni amb saurins ni amb astrolabis,
el regust tan enyorat
pel cor i pels llavis.

Feu-me una esbroncada,
m’ho mereixeré:
he deixat plantada
la meva muller.
I és que no m’atreia pas
veure sempre, veure encara
cada dia el mateix nas
al mig de la seva cara.
Per valls i muntanyes,
miro de trobar
una o més companyes
per ‘poder oblidar
la que mai no va saber
netejar bé les llenties,
p’rò seguia amb bona fe
les meves follies.

D’unes golfes gerdes
n’era el resident,
i per les esquerdes
veia el Firmament.
L’aprenia des del llit,
i pel més tendre salari
duia els meus amors de nit
a fer un tomb per Sagitari.
La meva teulada
ja no és de dos rals,
pot ploure una anyada
a bots i barrals!
P’rò, si abans feia enfilar
fins al cel manta pell bruna,
fa cent anys, si fa no fa
que no he vist la lluna!

(1955)

Versión de Georges Brassens
Versión de Eva Dénia
Versión de Miquel Pujadó
Idiomas

Comentarios

Adaptació: Miquel Pujadó

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Maria del Mar Bonet presenta «L’aigua no cansa» en un Palau de la Música rendido a sus pies
[24/05/2026] por Xavier Pintanel

La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.

2.
Manu Estrach, Sandra Rehder y Carmen Aciar: Voces argentinas en Barcelona
[16/05/2026] por Carles Gracia Escarp

En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.

3.
La 31ª edición del ciclo BarnaSants crece en un 33% de público
[08/05/2026] por Xavier Pintanel

La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.

4.
Rafa Mesa: Ecos de Pehuenche
[25/05/2026] por Carles Gracia Escarp

El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.