Hecatombe
per qüestions de cebes i alls,
hi hagué un combat de botigueres
del qual penso estalviar-me els detalls.
Amb les motos i una lletera,
els guripes més sabatots
van acudir-hi, amb la fal·lera
d’interrompre el joc de calbots.
P’rò a Figueres, Roma i Ginebra
hi ha arrelat un costum molt fort:
quan és la bòfia qui ha de rebre,
Caïm i Abel es posen d’acord.
Així doncs, les dones furioses
van llançar-se en tromba contra ells
per oferir -ves quines coses-
un dels espectacles més bells.
Quan vaig veure en perill les vides
dels guripes, vaig aplaudir
-que, per ‘mi, les gendarmicides
són artistes per descobrir!
Des del balcó de casa meva,
animava els ferotges botxins
perquè no concedissin treva
cridant “Visca!” i eslògans afins.
Amb fermesa, a un d’aquells panolis
una dona el va apallissant
fins fer-li dir: “Morin els polis!
L’anarquia és el sol llevant!”
L’altra agafa un d’aquells gallines
i li premsa el cap de cabàs
entre unes cuixes gegantines
fins que treu el cervell pel nas.
Una grassa, enorme, femella
es desprèn dels sostenidors
i matraca a cops de mamella
els qui es troben al seu redós.
I la llei tomba, tomba, tomba...
I, segons opinions solvents,
sembla ben bé que l’hecatombe
fou la més bella de tots els temps.
Quan els seus companys de viatge
van quedar d’allò més servits,
les dones, com a darrer ultratge
-per tornar als seus alls tot seguit-;
les femelles (i us asseguro
que el que us diré m’arriba al fons)
si n’haguessin tingut, us juro
que els haurien tallat els collons!
(1957)
Adaptació: Miquel Pujadó
Miguel Poveda hizo suyo el Gran Teatre del Liceu de Barcelona —uno de los grandes Teatros de la Ópera del mundo— en su concierto Distinto del 15 de Octubre, en el marco de la edición de 2025 del "Festival Jazz Barcelona".
Casi cuatro décadas después de su estreno en Ámsterdam, la cantata Dialecto de Pájaros del compositor Patricio Wang revive en Chile con una versión revisada por su autor. Una obra mística y vanguardista que regresa para cerrar un ciclo pendiente en la historia musical de Quilapayún y Patricio Wang.
El próximo 11 de noviembre, en el aniversario del nacimiento de Vicente Feliú, se publica Serenamente, segundo álbum póstumo del trovador cubano. Con producción general de Silvio Rodríguez y la participación de artistas como Miriam Ramos, Aurora Hernández y Carlos Lage, el disco recoge una selección de canciones registradas en los Estudios Ojalá y ahora reunidas en un nuevo capítulo de su legado.
Guionizada por Kike Babas y Kike Turrón e ilustrada por doce destacados dibujantes, Joaquín Sabina. Pasión y vida (Vol. 1) recorre en formato cómic la primera etapa vital y artística del trovador de Úbeda, desde su infancia hasta su consagración como figura fundamental de la canción en castellano.
Feliu Ventura regresa tras tres años de silencio escénico con Quan el cel es tornà negre, una canción que recupera la forma colectiva de la dansà valenciana y se convierte en una denuncia abierta a la gestión de la catástrofe ocurrida durante la DANA del 29 de octubre de 2024. Acompañado por La Maria, Titana, Miquel Gil, Pep Gimeno "Botifarra" y Vicent Torrent, Ventura convierte la canción en una herramienta de memoria, denuncia y solidaridad.