La balada dels cementiris
sepultures a tort i a dret.
Tot cementiri d’importància
té el meu racó, parat i net.
Del nínxo(l) estret al mausoleu,
sempre amb algú de resident,
tinc caus oberts per tot arreu,
i tanmateix no estic content.
Perquè no en tinc, i em sembla massa,
i és depriment, i és denigrant,
al cementiri de Terrassa,
on visc d’ençà que era un infant
En tinc a Reus, Valls i Gelida,
a Montjuïc, Les Corts i Sants,
i -no ho dubteu, no és cap mentida-
al cementiri d’elefants.
Camp o ciutat, no importa gaire:
en tinc allà on pots fer un forat.
Faig com castells tombes a l’aire
i es mor d’enveja el veïnat.
P’rò no en tinc la més minsa traça,
ni un trosset insignificant,
al cementiri de Terrassa,
on visc d’ençà que era un infant
L’u de novembre és el deliri:
em moc infatigablement
de cementiri en cementiri,
de creu de marbre en monument.
Ara m’han vist dur una corona
a Collserola, i bé pot ser
que un xic més tard, a Tarragona,
em clissi algú sota un xiprer.
P’rò sols un gran fill de bagassa
pot dir: “L’he vist tot passejant
pel cementiri de Terrassa,
on viu d’ençà que era un infant
Al palau de la meva tia,
la marquesa de Carabàs,
tinc els parents en agonia:
“Quan redimoni et moriràs!”
N’hi ha un que vol l’or, l’altre els seus mobles,
aquell les joies i el Dalí,
l’altre els terrenys, l’altre els immobles
i aquell d’allà no us ho sé dir.
Jo no vull res, si és que ella es passa
l’Eternitat bo i descansant
al cementiri de Terrassa
on visc d’ençà que era un infant
Cantava així, atiant la flama
d’un soldat per ell conegut,
un jove trist, de bona fama,
ben endreçat i gens pelut.
P’rò Déu n’estava fins als nassos
de tant romanço, i li tramet
la de la falç, per ‘dur els seus passos
a Sancho de Ávila de pet.
Però el destí porta sorpreses:
l’enterramorts ‘nava torrat
i va dur el cos a Les Franqueses,
allà on mai no havia posat
els peus aquell ruc acabat!
(1961)
Adaptació: Miquel Pujadó
La versió de Josep Maria Espinàs duu per títol "L'enterramorts"
La cantante brasileña Vanessa de María regresa a la escena musical tras una pausa de 15 años con el proyecto Maestros, un disco dividido en dos volúmenes en el que rinde homenaje a las voces que marcaron su infancia y formación. El álbum cuenta con colaboraciones de artistas fundamentales de la canción latinoamericana como Silvio Rodríguez, Víctor Heredia, León Gieco, Teresa Parodi o Quilapayún.
El trovador cubano Silvio Rodríguez dará inicio a su próxima gira latinoamericana con una presentación pública y gratuita en la escalinata de la Universidad de La Habana, el 19 de septiembre a las 19:00. El histórico enclave volverá a convertirse en escenario de la Nueva Trova, en un evento que marcará el punto de partida de una serie de conciertos por cinco países de América del Sur.
El festival La Mar de Músicas, organizado por el Ayuntamiento de Cartagena (España), ha anunciado que Ecuador será el país invitado de su 31ª edición, que se celebrará del 17 al 25 de julio de 2026. El anuncio se realizó durante el concierto de clausura de la edición 2025, en un acto simbólico que marcó el paso del testigo desde Corea del Sur al país andino.
Caetano Veloso y Maria Bethânia, dos referentes indiscutibles de la música popular brasileña, han lanzado un nuevo disco en vivo bajo el título Caetano e Bethânia. Ao vivo. El álbum, editado por Sony Music, recoge el repertorio del espectáculo conjunto que recorrió Brasil entre agosto de 2023 y marzo de 2024, marcando su reencuentro escénico tras casi cinco décadas.
El grupo chileno Estravagarios, heredero directo del legado musical de Quilapayún, lanza en formato físico (Digipack) el álbum Aquí estamos, esta vez bajo el título Estravagarios; Nous voici, 60 ans de ré-évolutions, una edición francesa que conmemora seis décadas de historia artística ininterrumpida.