La balada dels cementiris
sepultures a tort i a dret.
Tot cementiri d’importància
té el meu racó, parat i net.
Del nínxo(l) estret al mausoleu,
sempre amb algú de resident,
tinc caus oberts per tot arreu,
i tanmateix no estic content.
Perquè no en tinc, i em sembla massa,
i és depriment, i és denigrant,
al cementiri de Terrassa,
on visc d’ençà que era un infant
En tinc a Reus, Valls i Gelida,
a Montjuïc, Les Corts i Sants,
i -no ho dubteu, no és cap mentida-
al cementiri d’elefants.
Camp o ciutat, no importa gaire:
en tinc allà on pots fer un forat.
Faig com castells tombes a l’aire
i es mor d’enveja el veïnat.
P’rò no en tinc la més minsa traça,
ni un trosset insignificant,
al cementiri de Terrassa,
on visc d’ençà que era un infant
L’u de novembre és el deliri:
em moc infatigablement
de cementiri en cementiri,
de creu de marbre en monument.
Ara m’han vist dur una corona
a Collserola, i bé pot ser
que un xic més tard, a Tarragona,
em clissi algú sota un xiprer.
P’rò sols un gran fill de bagassa
pot dir: “L’he vist tot passejant
pel cementiri de Terrassa,
on viu d’ençà que era un infant
Al palau de la meva tia,
la marquesa de Carabàs,
tinc els parents en agonia:
“Quan redimoni et moriràs!”
N’hi ha un que vol l’or, l’altre els seus mobles,
aquell les joies i el Dalí,
l’altre els terrenys, l’altre els immobles
i aquell d’allà no us ho sé dir.
Jo no vull res, si és que ella es passa
l’Eternitat bo i descansant
al cementiri de Terrassa
on visc d’ençà que era un infant
Cantava així, atiant la flama
d’un soldat per ell conegut,
un jove trist, de bona fama,
ben endreçat i gens pelut.
P’rò Déu n’estava fins als nassos
de tant romanço, i li tramet
la de la falç, per ‘dur els seus passos
a Sancho de Ávila de pet.
Però el destí porta sorpreses:
l’enterramorts ‘nava torrat
i va dur el cos a Les Franqueses,
allà on mai no havia posat
els peus aquell ruc acabat!
(1961)
Adaptació: Miquel Pujadó
La versió de Josep Maria Espinàs duu per títol "L'enterramorts"
Casi cuatro décadas después de su estreno en Ámsterdam, la cantata Dialecto de Pájaros del compositor Patricio Wang revive en Chile con una versión revisada por su autor. Una obra mística y vanguardista que regresa para cerrar un ciclo pendiente en la historia musical de Quilapayún y Patricio Wang.
El Festival BarnaSants 2026 iniciará el 27 de enero, en el Palau de la Música Catalana de Barcelona, su 31.ª edición con un concierto de homenaje al cantautor Lluís Llach, que conmemorará el 50.º aniversario de los míticos conciertos de enero de 1976. El espectáculo reproducirá, medio siglo después el repertorio original íntegro de aquellos conciertos con la participación de artistas como Manel Camp, Santi Arisa, Borja Penalba, Gemma Humet o Joan Reig, entre otros.
En el marco de las celebraciones por su 60º aniversario, la emblemática banda chilena Inti-Illimani suma una nueva colaboración de alto calibre: esta vez junto al maestro Valentín Trujillo, en un EP que reinterpreta dos de las canciones más significativas del repertorio cultural chileno: El arado, de Víctor Jara, y El pueblo unido jamás será vencido, de Sergio Ortega.
El cantautor asturiano Víctor Manuel inaugura etapa con Altafonte y presenta un álbum producido por David San José, formado por composiciones que abordan el amor, la esperanza y la identidad personal en un tiempo marcado por la incertidumbre.
La cantante italiana Ornella Vanoni, conocida por clásicos como Senza fine, deja una trayectoria de más de siete décadas marcada por la versatilidad, la presencia escénica y su papel como una de las grandes damas de la canción italiana.