La rosa, l’ampolla i l’encaixada
La rosa havia relliscat
del ram que un vell heroi tronat
portava al Monument als Morts.
Quan la bandera s’enfilà
i tots els ulls s’hi van clavar,
vaig recollir-la sense esforç.
I vaig reprendre tot seguit el meu camí
buscant alguna noia per poder-la-hi oferir.
Perquè és un pervertit, i dels pitjors, qui vol
guardar una rosa que ha trobat per a ell tot sol.
La primera que em trobo, em veu
i gira el cap amb gran menyspreu.
I la segona fuig de pet
cridant “Auxili” a tort i a dret.
Si la tercera m’ha aixafat
el nas d’un cop molt ben donat,
la quarta corre, és depriment,
a la percaça d’un agent.
Perquè avui dia, és molt fotut,
sense segones no pots pas
florir cap pit desconegut.
Hem caigut baix, molt baix, ai las!
I aquella rosa, el que ha florit
ha estat el trau del gris vestit
d’un comissari lleig i obès.
Em sento ofès!
II
L’ampolla havia relliscat
de la sotana d’un torrat
que havia dit missa de vuit.
Una botella de bon vi
santificat, un vi diví...
Vaig recollir-la decidit.
I vaig reprendre tot seguit el meu camí
buscant la gola seca que es deixés compadir.
Perquè és un pervertit, i dels pitjors, qui vol
guardar una ampolla que ha trobat per a ell tot sol.
El primer va refusar el got
amb l’ull sever i el cap ben cot,
mentre el segon em va engegar a
dormir la mona i no emprenyar.
I, si el tercer va decidir
llançar-me en plena cara el vi,
el quart va córrer, és depriment,
a la percaça d’un agent.
Perquè avui dia, és molt fotut,
sense segones no pots pas
brindar amb un bon desconegut.
Hem caigut baix, molt baix, ai las!
I amb aquell bé de Déu de vi
santificat, de vi diví,
un policia s’ha entrompat.
Malaguanyat!
III
Una encaixada nova ahir
jeia oblidada en el camí
per dos companys enemistats.
Plena de pols, semblava dir
“Si et plau, no em deixis sola aquí!”
Vaig recollir-la amb dits alats.
I vaig reprendre el meu camí amb la intenció
de posar-la de nou en circulació.
Perquè és un pervertit, i dels pitjors, qui vol
guardar-se una encaixada per a ell tot sol.
Digué el primer: “Vés-te’n, bergant!
No voldràs que m’embruti un guant!”
El segon, molt devotament
em donà un fals bitllet de cent.
I si el tercer -qui el va parir!-
a la mà estesa em va escopir,
el quart va córrer, és depriment,
a la percaça d’un agent.
Perquè avui dia, és molt fotut,
sense segones no pots pas
encaixar amb un desconegut.
Hem caigut baix, molt baix, ai las!
I l’encaixada sense mà
patí el destí més inhumà,
i va acabar el seu trist camí
a la cangrí!
(1969)
Adaptació: Miquel Pujadó
El trovador cubano Silvio Rodríguez abrió el 1 de septiembre en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona su nueva gira por el Estado español con un concierto de 22 canciones que fue creciendo paulatinamente hasta desembocar en una sucesión final de clásicos. A punto de cumplir 80 años, Rodríguez mostró una voz sólida, mantuvo la habitual sobriedad de sus conciertos, dejando que fueran las canciones y la poesía las que expresaran aquello que apenas necesitó explicar con palabras.
Amanda Jara, hija de Víctor Jara y presidenta de la Fundación que lleva el nombre del músico chileno participa estos días en distintos actos en Barcelona relacionados con actividades de la institución que dirige. Amanda Jara habla desde una vida atravesada por la resistencia y la necesidad de mantener vivo un legado familiar y artístico, pero se presenta ante todo como una mujer consciente del mundo que habita, alejada de cualquier voluntad de construir una imagen heroica de sí misma.
Violeta y Gilbert. Una historia de amor, locura y música, de Patricia Díaz-Inostroza, reconstruye en formato de novela de no ficción la relación entre Violeta Parra y el antropólogo suizo Gilbert Favre. Publicado por Pehuén en 2026, el volumen aporta nuevos antecedentes sobre el primer encuentro de la pareja y aborda la presencia del desamor en algunas composiciones de la artista chilena.
El Festival de Cine Ibero-Latino Americano de Trieste concederá este viernes 11 de septiembre de 2026 el "Premio Salvador Allende" a Joan Manuel Serrat, en reconocimiento a una trayectoria vinculada a la cultura, la defensa de la democracia y los derechos humanos y a su relación con América Latina. La ceremonia tendrá lugar a las 17:00 horas en la Sala Igea del Palazzo Mattei di Paganica, sede histórica del Instituto de la Enciclopedia Italiana Treccani, en Roma, en colaboración con la Enciclopedia Italiana Treccani-Fundación Treccani Cultura.
La cantautora cubana Liuba María Hevia dará a conocer su nuevo trabajo, integrado por once canciones dedicadas a la memoria, el amor, la patria, la migración y la esperanza, en un concierto el 19 de septiembre de 2026 en el Ateneo de Madrid. El disco cuenta con las colaboraciones de Ana Belén, el gaitero Hevia y Marisa Valle Roso, y combina sonoridades cubanas y caribeñas con la trova, el blues, el country, la música asturiana y elementos de cámara contemporánea. El primer sencillo, Amada tierra mía, se publicará el 18 de septiembre.