El melic de les dones dels agents de policia
que des del punt de vista estètic pugui dur-vos al pinacle.
P’rò tanmateix, temps era temps, jo sé d’un home que es delia
per veure el melic de les dones dels agents de policia.
I gemegava: “Ja sóc vell, i al llarg d’aquesta trista vida
he vist muntanyes de melics de tota mena i tota mida:
melics de dones d’advocats, enterramorts i algun espia.
Però no he vist mai el melic de la muller d’un policia.
El pare ha vist, com jo ara us veig, melics de dones dels ex-grisos.
Dels de les dones d’inspector, el meu germà en sap els encisos.
Fins el meu fill ha vist el de l’amant d’un peix gros de la CIA,
i jo no he vist el trist melic de la d’un simple policia!”
Així es planyia en ple carrer un gueto trist i venerable,
quan la femella d’un guripa, amb un melic més que admirable,
digué: “Cal acabar amb aquest cruel turment! Apa, fem via:
vaig a ensenyar-vos el melic de la dona d’un policia!”
“Gràcies, Déu meu! -va dir el vellet- El meu suplici avui acaba:
el somni de tants anys per fi s’acomplirà. No ho esperava!”
I es va llançar sota de les faldilles de la seva aimia
per ‘poder contemplar el melic de la dona d’un policia.
Però tenia la salut malmesa per la llarga espera
i, en arribar just al final de tants i tants anys de fal·lera,
la mort, la mort el sorprengué damunt l’abdomen, i es moria
sense haver vist mai el melic de la dona d’un policia!
(1956)
Adaptació: Miquel Pujadó
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.