El barret de la Núria
quan damunt meu vaig veure’l volar,
entre Sallent i Súria,
quin és el vent que el va rapinyar ?
El barret de la Núria,
quan jo d’un salt el vaig ‘ver agafat,
entre Sallent i Súria,
quin vent se l’havia emportat ?
No és la tramuntana,
que bufa amb desgana,
molt menys el llevant
que ens va humitejant,
no és pas el xaloc
tampoc,
sinó el més arrauxat,
sinó el més magistral
de la colla dels vents...
En un mot: el mestral.
Me la va fer conèixer, i com a agraïment,
ja només molc el blat en els molins de vent.
Quan després a la Núria
la breu faldilla se li arromangà,
descobrint la blancúria :
del seu cuixam, quin vent va bufar?
La falda de la Núria,
quan molt amunt, es va arromangar,
excitant la luxúria.
quin va ser el vent que va bufar?
No és la tramuntana...
Me’n va mostrar la cuixa i, rumbós com jo sol,
li permeto robar-me tantes teules com vol.
Quan vaig besar la Núria,
i ella empipada em va dir “Què fas?”,
i es va revoltar amb fúria,
quin vent potent li retingué el braç?
Quan vaig besar la Núria,
i ella empipada em va dir “Què fas?”,
i es va revoltar amb fúria,
quin vent li va retenir el braç ?
No és la tramuntana...
Em va estalviar una bufa, i si en el meu teulat
sols hi havia un penell, ara en tinc un grapat.
I quan jo i la Núria
ben febrilment ens vam abraçar,
enmig de la boscúria,
quin va ser el vent que ens féu rodolar ?
I quan jo i la Núria
ben febrilment ens vam abraçar,
enmig de la boscúria,
quin vent ens va fer rodolar ?
No és la tramuntana...
Em llançà sobre ella, i jo en un rampell
li he posat dues veles al meu petit vaixell.
Quan vaig perdre la Núria,
i moltes llàgrimes van inundar-
me el cor i la cantúria,
quin és el vent que les va eixugar ?
Quan vaig perdre la Núria,
i moltes llàgrimes van inundar-
me el cor i la cantúria,
quin bon vent me les va eixugar ?
No és la tramuntana...
Se’m va endur la tristesa i quan, enjogassat,
fa volar el meu barret, no estic gens enrabiat.
Adaptació: Miquel Pujadó
Ayer falleció en el Hospital Josep Trueta de Girona el gestor cultural y poeta italiano Sergio Secondiano Sacchi (Milán, 1948), una de las mentes más brillantes y creativas vinculadas al histórico Club Tenco, institución fundamental en la defensa y promoción de la canción de autor.
El cantautor catalán Joan Manuel Serrat recibirá la máxima distinción académica de la UNCUYO en marzo, en una visita de tres días que incluirá un concierto homenaje con la Orquesta Sinfónica y un encuentro abierto con el público. La resolución destaca su compromiso con la libertad, la diversidad cultural y los derechos humanos.
La cantautora siciliana Carmen Consoli cantó ayer 22 de febrero en Paral·lel 62 de Barcelona dentro del Festival BarnaSants, en un concierto de doble estreno: la presentación en Barcelona de su nuevo disco Amuri Luci (Amor Luz) y su memorable encuentro en el escenario con la Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC).
Ya está disponible al completo Directo en Casa Astor (Ventilador Music, 2026), el nuevo EP en directo de Raquel Lúa. Se trata de un trabajo breve e íntimo, integrado por tres versiones grabadas en vivo a finales de 2025 en la Casa Astor de Barcelona, donde la artista ofreció una interpretación cercana y especialmente emotiva de tres de sus canciones más emblemáticas: Hache, Reguero de Luz y La Saeta.
El cantautor valenciano Raimon presenta Aquest jo que jo soc (Este yo que yo soy), una extensa biografía escrita por Miquel Alberola que recorre su trayectoria vital y artística desde la infancia en Xàtiva hasta su despedida de los escenarios en 2017. El volumen propone una mirada amplia y matizada sobre una figura esencial de la canción de autor europea.