El metec
Amb aquest aire de metec,
jueu errant, pastor grec,
i els meus cabells als quatre vents;
i aquest mirar tan indecís,
ara amargant, ara endolcit,
de dies bons i de mal temps;
potser faig pinta d’haver estat
lladre de fruites i de blats,
de camps que acaricia el sol,
però és que m’hi ajec i hi faig l’amor
com hi he jugat i m’hi he perdut,
sense mai perdre-m’hi del tot.
Amb aquest aire de metec,
jueu errant, pastor grec,
i els meus cabells als quatre vents,
i aquests meus ulls descolorits,
verdosos, blaus, mig enfosquits;
em faig mirall de tots aquells
amb qui he sofert, amb qui he gaudit,
perquè el meu cor no s’ha rendit
ni penedit d’anar més lluny,
d’on algú diu que ens aturem
si no volem anar a l’infern,
cosa que mai no m’he cregut.
Amb aquest aire de metec
jueu errant, pastor grec,
i els meus cabells als quatre vents,
vinc a trobar-te i a sentir
com és d’immens aquest camí
que encara tornaria a fer;
camí de totes les olors
del gessamí dels meus records
d’Alexandria i d’Istanbul;
i com voldria perdre-m’hi
i enamorar-m’hi com ahir
ans que se m’acluquin els ulls.
I com voldria perdre-m’hi
i enamorar-m’hi com ahir
ans que se m’acluquin els ulls.
Versió d'Eva Dénia
Amb esta pinta d'estranger,
jueu errant i pastor grec
i amb els cabells als quatre vents.
Amb estos ulls sense color
que fan que semble un somiador
quan de somiar, ja no en sé gens.
Amb estes mans de foraster,
bohemi i músic de carrer
que han afanat en tants jardins.
Amb estos llavis que han besat,
com han begut i mossegat,
que esperen sempre altres festins.
Amb esta pinta d'estranger,
jueu errant i pastor grec,
de lladregot i rodamón.
Amb esta pell que té el caliu
de tots els sols de cada estiu
i tants amors que ja no ho són.
Amb este cor que ha sabut fer
sofrir tant com ha sofert
sense dir mai ni molt ni poc.
Amb esta ànima que ja
no pense que es puga salvar
ni de les brases, ni del foc.
Amb esta pinta d'estranger,
jueu errant i pastor grec
amb els cabells als quatre vents.
Et buscaré i et duré amb mi,
seràs la font del meu camí
on m'hi beuré els vint anys que tens.
Llavors seré príncep fidel,
adolescent o bé rebel,
com a tu et plaga d'escollir
i junts farem de tot moment
instants d'amor eternament
que reviurem fins a morir.
I junts farem de tot moment
instants d'amor eternament
que reviurem fins a morir.
Adaptació versió Marina Rossell: Josep Tero
Adaptació versió Eva Dénia: Pelai Ribas
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.