El metec
Amb aquest aire de metec,
jueu errant, pastor grec,
i els meus cabells als quatre vents;
i aquest mirar tan indecís,
ara amargant, ara endolcit,
de dies bons i de mal temps;
potser faig pinta d’haver estat
lladre de fruites i de blats,
de camps que acaricia el sol,
però és que m’hi ajec i hi faig l’amor
com hi he jugat i m’hi he perdut,
sense mai perdre-m’hi del tot.
Amb aquest aire de metec,
jueu errant, pastor grec,
i els meus cabells als quatre vents,
i aquests meus ulls descolorits,
verdosos, blaus, mig enfosquits;
em faig mirall de tots aquells
amb qui he sofert, amb qui he gaudit,
perquè el meu cor no s’ha rendit
ni penedit d’anar més lluny,
d’on algú diu que ens aturem
si no volem anar a l’infern,
cosa que mai no m’he cregut.
Amb aquest aire de metec
jueu errant, pastor grec,
i els meus cabells als quatre vents,
vinc a trobar-te i a sentir
com és d’immens aquest camí
que encara tornaria a fer;
camí de totes les olors
del gessamí dels meus records
d’Alexandria i d’Istanbul;
i com voldria perdre-m’hi
i enamorar-m’hi com ahir
ans que se m’acluquin els ulls.
I com voldria perdre-m’hi
i enamorar-m’hi com ahir
ans que se m’acluquin els ulls.
Versió d'Eva Dénia
Amb esta pinta d'estranger,
jueu errant i pastor grec
i amb els cabells als quatre vents.
Amb estos ulls sense color
que fan que semble un somiador
quan de somiar, ja no en sé gens.
Amb estes mans de foraster,
bohemi i músic de carrer
que han afanat en tants jardins.
Amb estos llavis que han besat,
com han begut i mossegat,
que esperen sempre altres festins.
Amb esta pinta d'estranger,
jueu errant i pastor grec,
de lladregot i rodamón.
Amb esta pell que té el caliu
de tots els sols de cada estiu
i tants amors que ja no ho són.
Amb este cor que ha sabut fer
sofrir tant com ha sofert
sense dir mai ni molt ni poc.
Amb esta ànima que ja
no pense que es puga salvar
ni de les brases, ni del foc.
Amb esta pinta d'estranger,
jueu errant i pastor grec
amb els cabells als quatre vents.
Et buscaré i et duré amb mi,
seràs la font del meu camí
on m'hi beuré els vint anys que tens.
Llavors seré príncep fidel,
adolescent o bé rebel,
com a tu et plaga d'escollir
i junts farem de tot moment
instants d'amor eternament
que reviurem fins a morir.
I junts farem de tot moment
instants d'amor eternament
que reviurem fins a morir.
Adaptació versió Marina Rossell: Josep Tero
Adaptació versió Eva Dénia: Pelai Ribas
Después de siete años sin publicar nuevo material, Ana Belén lanza Vengo con los ojos nuevos, un álbum compuesto por once canciones originales en el que autores como Pedro Guerra, Vicky Gastelo o Víctor Manuel aportan letras centradas en la mujer, la memoria y la mirada vitalista hacia el presente. La producción corre a cargo de David San José.
A sus 94 años, Omara Portuondo publica Eternamente Omara, un nuevo trabajo discográfico en el que revisita grandes canciones del repertorio cubano acompañada por artistas como Nathy Peluso, Pablo López, Angelique Kidjo y Silvio Rodríguez, quien cantará Demasiado, tema incluido originalmente en Segunda cita (2010).
El nuevo álbum de estudio de Quique González llevará por título 1973 y se publicará oficialmente el próximo 3 de octubre de 2025 bajo el sello Cultura Rock Records. El anuncio llega acompañado de la apertura de la preventa y del lanzamiento de su primer avance, Terciopelo azul, una canción grabada en vivo que define el tono de un trabajo que busca reflejar con honestidad el momento presente del artista.
La violinista barcelonesa Olvido Lanza publica su primer disco en solitario tras una larga trayectoria acompañando a grandes cantautores, Mayte Martín, Manolo García, Miguel Poveda y, de forma especialmente destacada, a Joan Manuel Serrat.
El trovador chileno José Manuel Lattus lanzará este año su nuevo proyecto discográfico titulado Entre amigos y cuerdas, un trabajo centrado en la amistad como eje principal y en la música compartida como medio de encuentro. El álbum, previsto para 2025, reunirá colaboraciones con diversos artistas y amigos, recogiendo el recorrido musical y personal de Lattus a lo largo de los años.