El metec
Amb aquest aire de metec,
jueu errant, pastor grec,
i els meus cabells als quatre vents;
i aquest mirar tan indecís,
ara amargant, ara endolcit,
de dies bons i de mal temps;
potser faig pinta d’haver estat
lladre de fruites i de blats,
de camps que acaricia el sol,
però és que m’hi ajec i hi faig l’amor
com hi he jugat i m’hi he perdut,
sense mai perdre-m’hi del tot.
Amb aquest aire de metec,
jueu errant, pastor grec,
i els meus cabells als quatre vents,
i aquests meus ulls descolorits,
verdosos, blaus, mig enfosquits;
em faig mirall de tots aquells
amb qui he sofert, amb qui he gaudit,
perquè el meu cor no s’ha rendit
ni penedit d’anar més lluny,
d’on algú diu que ens aturem
si no volem anar a l’infern,
cosa que mai no m’he cregut.
Amb aquest aire de metec
jueu errant, pastor grec,
i els meus cabells als quatre vents,
vinc a trobar-te i a sentir
com és d’immens aquest camí
que encara tornaria a fer;
camí de totes les olors
del gessamí dels meus records
d’Alexandria i d’Istanbul;
i com voldria perdre-m’hi
i enamorar-m’hi com ahir
ans que se m’acluquin els ulls.
I com voldria perdre-m’hi
i enamorar-m’hi com ahir
ans que se m’acluquin els ulls.
Versió d'Eva Dénia
Amb esta pinta d'estranger,
jueu errant i pastor grec
i amb els cabells als quatre vents.
Amb estos ulls sense color
que fan que semble un somiador
quan de somiar, ja no en sé gens.
Amb estes mans de foraster,
bohemi i músic de carrer
que han afanat en tants jardins.
Amb estos llavis que han besat,
com han begut i mossegat,
que esperen sempre altres festins.
Amb esta pinta d'estranger,
jueu errant i pastor grec,
de lladregot i rodamón.
Amb esta pell que té el caliu
de tots els sols de cada estiu
i tants amors que ja no ho són.
Amb este cor que ha sabut fer
sofrir tant com ha sofert
sense dir mai ni molt ni poc.
Amb esta ànima que ja
no pense que es puga salvar
ni de les brases, ni del foc.
Amb esta pinta d'estranger,
jueu errant i pastor grec
amb els cabells als quatre vents.
Et buscaré i et duré amb mi,
seràs la font del meu camí
on m'hi beuré els vint anys que tens.
Llavors seré príncep fidel,
adolescent o bé rebel,
com a tu et plaga d'escollir
i junts farem de tot moment
instants d'amor eternament
que reviurem fins a morir.
I junts farem de tot moment
instants d'amor eternament
que reviurem fins a morir.
Adaptació versió Marina Rossell: Josep Tero
Adaptació versió Eva Dénia: Pelai Ribas
El trovador cubano Silvio Rodríguez abrió el 1 de septiembre en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona su nueva gira por el Estado español con un concierto de 22 canciones que fue creciendo paulatinamente hasta desembocar en una sucesión final de clásicos. A punto de cumplir 80 años, Rodríguez mostró una voz sólida, mantuvo la habitual sobriedad de sus conciertos, dejando que fueran las canciones y la poesía las que expresaran aquello que apenas necesitó explicar con palabras.
Amanda Jara, hija de Víctor Jara y presidenta de la Fundación que lleva el nombre del músico chileno participa estos días en distintos actos en Barcelona relacionados con actividades de la institución que dirige. Amanda Jara habla desde una vida atravesada por la resistencia y la necesidad de mantener vivo un legado familiar y artístico, pero se presenta ante todo como una mujer consciente del mundo que habita, alejada de cualquier voluntad de construir una imagen heroica de sí misma.
Violeta y Gilbert. Una historia de amor, locura y música, de Patricia Díaz-Inostroza, reconstruye en formato de novela de no ficción la relación entre Violeta Parra y el antropólogo suizo Gilbert Favre. Publicado por Pehuén en 2026, el volumen aporta nuevos antecedentes sobre el primer encuentro de la pareja y aborda la presencia del desamor en algunas composiciones de la artista chilena.
La cantautora cubana Liuba María Hevia dará a conocer su nuevo trabajo, integrado por once canciones dedicadas a la memoria, el amor, la patria, la migración y la esperanza, en un concierto el 19 de septiembre de 2026 en el Ateneo de Madrid. El disco cuenta con las colaboraciones de Ana Belén, el gaitero Hevia y Marisa Valle Roso, y combina sonoridades cubanas y caribeñas con la trova, el blues, el country, la música asturiana y elementos de cámara contemporánea. El primer sencillo, Amada tierra mía, se publicará el 18 de septiembre.
La cantante y compositora hispano-argentina Marcela Ferrari presenta 30th (del disco que nunca salió), un proyecto de pop rock grabado en los años noventa que permaneció guardado durante tres décadas. Tras recuperar las cintas originales, digitalizar el material y completar las grabaciones, Ferrari ha iniciado la publicación de los nueve temas que integran el álbum, cuya edición completa está prevista para el 30 de diciembre de 2026. Los sencillos Carnavaleando y Cada mañana fueron publicados el 10 y el 28 de agosto, respectivamente.