El sol negre
(Barbara)
de pluges glacials, d'un món pintat de gris,
la fosca vaig deixar, tement que em perseguís,
i per camins planers ja sóc al paradís.
Avui us donaria per la vostra fam,
les fúries que s'arboren amb un bàrbar clam,
arpegis de rialles i un dring boig d'aram,
les notes en desfici del gong i el tam-tam.
Grapats blancs de petxines als palmells salats
robades a les ones, als acantilats,
el foc del sol d'estiu incendiant els blats,
vermells del sol que esclata, vermells esclatats.
Però no hi ha res a fer,
enlloc no hi ha consol.
Tan lluny com me n'he anat,
trobava negre el sol.
Fins al camí darrer,
fins al darrer revolt.
Del tant se me'n donava caic al tant me fot.
A qui m'ho demanava li ho donava tot
i em treu un pes de sobre i m'era un gran descans
sentir la lleugeresa del cor i les mans.
Em deia la guitarra, que sonava al tard:
"Ajaça't a la palla i oblida Mozart".
Dels meus records n'omplia tota una postal
per fer morir d'enveja tanta gent com cal.
M'he saturat d'oblit i he conjurat la sort.
No he fet cas de la nit i he refusat la mort,
que tant se val anar a raure a l'un o a l'altre bar;
que el lloc on has de caure el sap millor l'atzar.
Però s'ha partit el món,
l'ocell atura el vol.
Però s'ha partit el món
i s'ha fet negre el sol.
Els homes ja no hi són,
tot es vesteix de dol.
Els homes ja no hi són
i s'ha fet negre el sol.
I torno penedida i amb el llavi amarg
perquè el mal no té mida, i viure és un xic llarg.
Mireu-me les mans buides i el pit buit per dins;
no us he portat cap flor, mai no he trobat jardins.
Faria tota cosa que eixugués un plor
i, amb l'última jugada, em jugaria jo.
Encara hi tornaria, a refer el camí:
L'amor per tots vosaltres i el dolor per a mi.
Hi tornaria prou,
que el cor encara ho vol;
però em mata el cansament,
s'ha fet tant negre el sol.
Us juro que em sap greu
no dur-vos cap consol;
només el meu dolor,
el meu dolor tot sol!
Adaptació: Jaume Picas
Miguel Poveda hizo suyo el Gran Teatre del Liceu de Barcelona —uno de los grandes Teatros de la Ópera del mundo— en su concierto Distinto del 15 de Octubre, en el marco de la edición de 2025 del "Festival Jazz Barcelona".
Casi cuatro décadas después de su estreno en Ámsterdam, la cantata Dialecto de Pájaros del compositor Patricio Wang revive en Chile con una versión revisada por su autor. Una obra mística y vanguardista que regresa para cerrar un ciclo pendiente en la historia musical de Quilapayún y Patricio Wang.
El próximo 11 de noviembre, en el aniversario del nacimiento de Vicente Feliú, se publica Serenamente, segundo álbum póstumo del trovador cubano. Con producción general de Silvio Rodríguez y la participación de artistas como Miriam Ramos, Aurora Hernández y Carlos Lage, el disco recoge una selección de canciones registradas en los Estudios Ojalá y ahora reunidas en un nuevo capítulo de su legado.
Guionizada por Kike Babas y Kike Turrón e ilustrada por doce destacados dibujantes, Joaquín Sabina. Pasión y vida (Vol. 1) recorre en formato cómic la primera etapa vital y artística del trovador de Úbeda, desde su infancia hasta su consagración como figura fundamental de la canción en castellano.
Feliu Ventura regresa tras tres años de silencio escénico con Quan el cel es tornà negre, una canción que recupera la forma colectiva de la dansà valenciana y se convierte en una denuncia abierta a la gestión de la catástrofe ocurrida durante la DANA del 29 de octubre de 2024. Acompañado por La Maria, Titana, Miquel Gil, Pep Gimeno "Botifarra" y Vicent Torrent, Ventura convierte la canción en una herramienta de memoria, denuncia y solidaridad.