El sol negre


Per no parlar-vos més d'un cel pesant i llis
de pluges glacials, d'un món pintat de gris,
la fosca vaig deixar, tement que em perseguís,
i per camins planers ja sóc al paradís.

Avui us donaria per la vostra fam,
les fúries que s'arboren amb un bàrbar clam,
arpegis de rialles i un dring boig d'aram,
les notes en desfici del gong i el tam-tam.

Grapats blancs de petxines als palmells salats
robades a les ones, als acantilats,
el foc del sol d'estiu incendiant els blats,
vermells del sol que esclata, vermells esclatats.

Però no hi ha res a fer,
enlloc no hi ha consol.
Tan lluny com me n'he anat,
trobava negre el sol.
Fins al camí darrer,
fins al darrer revolt.

Del tant se me'n donava caic al tant me fot.
A qui m'ho demanava li ho donava tot
i em treu un pes de sobre i m'era un gran descans
sentir la lleugeresa del cor i les mans.

Em deia la guitarra, que sonava al tard:
"Ajaça't a la palla i oblida Mozart".
Dels meus records n'omplia tota una postal
per fer morir d'enveja tanta gent com cal.

M'he saturat d'oblit i he conjurat la sort.
No he fet cas de la nit i he refusat la mort,
que tant se val anar a raure a l'un o a l'altre bar;
que el lloc on has de caure el sap millor l'atzar.

Però s'ha partit el món,
l'ocell atura el vol.
Però s'ha partit el món
i s'ha fet negre el sol.
Els homes ja no hi són,
tot es vesteix de dol.
Els homes ja no hi són
i s'ha fet negre el sol.

I torno penedida i amb el llavi amarg
perquè el mal no té mida, i viure és un xic llarg.
Mireu-me les mans buides i el pit buit per dins;
no us he portat cap flor, mai no he trobat jardins.

Faria tota cosa que eixugués un plor
i, amb l'última jugada, em jugaria jo.
Encara hi tornaria, a refer el camí:
L'amor per tots vosaltres i el dolor per a mi.

Hi tornaria prou,
que el cor encara ho vol;
però em mata el cansament,
s'ha fet tant negre el sol.
Us juro que em sap greu
no dur-vos cap consol;
només el meu dolor,
el meu dolor tot sol!
Versión de Guillermina Motta
Idiomas

Comentarios

Adaptació: Jaume Picas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Una ventana para Javier Pelayo
[15/06/2026] por Carles Gracia Escarp

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

2.
Montse Castellà: «Groenlàndia es una celebración de la vida y de treinta años de oficio»
[23/06/2026] por Xavier Pintanel

La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.

3.
«Mig segle vora el drac», la historia de Falsterbo
[18/06/2026] por Xavier Pintanel

El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.

4.
Quince años del cancionero y la discografía de Violeta Parra, el proyecto que ayudó a ordenar su obra
[13/07/2026] por Xavier Pintanel

El Cancionero y Discografía de Violeta Parra, impulsado por cancioneros.com, continúa siendo una de las investigaciones documentales más importantes dedicadas a la universal artista chilena. Cuatro años de investigación permitieron recuperar 520 canciones, reconstruir su discografía, corregir numerosos errores históricos y fijar datos fundamentales sobre una de las figuras esenciales de la música latinoamericana.

5.
«Zorba: música y palabra», un homenaje escénico a la novela inmortal de Nikos Kazantzakis
[15/07/2026]

La actriz Tilda Espluga y el guitarrista griego Manolis Androulidakis estrenan en Cataluña un espectáculo que une literatura y música para conmemorar los ochenta años de Zorba el griego, dentro de la programación del festival Perifèria Cultural.