No, tu no tens pas nom
Ets poc més que un pensament,
ets un germen solament.
No, no, tu no tens pas nom.
No, un ésser no ets encara,
ho podries ser si ara
fossin més plaents les coses,
si et conservo on reposes,
si tot fos comptar els dies
mentre el ventre em tibaries,
si no fos un artifici,
si no fos un malefici.
No, no, tu no tens pas nom.
Ets poc més que un pensament,
ets un germen solament.
No, no, tu no tens pas nom.
Saben ells que això transforma
l'esperit tant com la forma,
que cervell endins es fica
i el fa seu de mica en mica,
no seràs tu el meu centre,
ells què saben del meu ventre,
diuen que de mi disposes
i sóc tantes altres coses.
No, no, tu no tens pas nom.
Ets poc més que un pensament,
ets un germen solament.
No, no, tu no tens pas nom.
No és la teva veu que crida,
són els meus crits la ferida,
m'encoratjo o em rendeixo,
t'he estimat des que existeixo
però et perdo entre la pena
i ara em llancen anatemes,
i ara em llancen crits d'alarma,
qui són ells per acusar-me.
No, no, tu no tens pas nom.
Ets poc més que un pensament,
ets un germen solament.
No, no, tu no tens pas nom.
Qualsevol que es posi entre
l'ésser meu i el meu ventre
llençarà menyspreus i odis,
tot brandant morals i codis,
m'he de veure maleïda,
combatuda i escarnida,
qui et sublima, qui et valora
quan no ets més que una espora.
No, no, tu no tens pas nom.
Ets poc més que un pensament,
ets un germen solament.
No, no, tu no tens pas nom.
Per a mi no és cap festa,
és derrota manifesta,
és el xiscle, el desfici,
és la mort, el precipici,
és allau i és riada,
soledat i esfondrada,
no és només teu el suplici,
junts anem al sacrifici.
No, no, tu no tens pas nom.
Ets poc més que un pensament,
ets un germen solament.
No, no, tu no tens pas nom.
La argentina Maggie Cullen recaló en Barcelona el jueves 15 de octubre en la sala del Centre Artesà Tradicionàrius, dentro de su gira europea y en el marco de la programación del festival Empremtes. Ofreció una colección de clásicos argentinos y latinoamericanos son su mirada personal.
Medio siglo después de su histórica actuación de 1975 junto a Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet regresó al Olympia de París en un concierto compartido con Borja Penalba. Una noche que permitió recuperar la memoria de un escenario vinculado a la libertad durante el franquismo, pero también escuchar a una artista que continúa creando, grabando y defendiendo la canción como expresión cultural y compromiso con su tiempo.
Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.
El cantautor chileno Manuel García inició su gira española el 17 de octubre en el CAT de Barcelona con un concierto de más de dos horas, organizado en cuatro bloques que recorrieron su repertorio, sus raíces musicales y algunas de sus influencias. Una actuación especialmente cuidada, marcada también por la muerte de su padre tres días antes.