París, ja no et sé estimar
amb els carrers vençuts i els esguards clandestins.
Els semàfors aturen la gent com una cleda,
i jo, al bell mig, observo com passen els cretins. Ah...
París, ja no et sé estimar.
La guitarra a París ja no és pas espanyola.
Toca un rock tot somniant en l’illa del tresor.
Menuda, com pretens ballar la Carmanyola
si tens buides les mans, si no tens res al cor? Ah...
París, ja no et sé estimar.
Fa deu anys que els francesos es van agenollar.
No sents pas la remor que fa la servitud?
De tant anar per terra, t’hi pots acostumar
i et farà por estar dret per por de l’altitud. Ah...
París, ja no et sé estimar.
París de l’u de maig farcit de policia,
i el sindicat que es queda al llit ben calentó.
Vet aquí els germans Marx que Lenin deixà un dia
de l’any disset a la plaça de la Nació. Ah...
París, ja no et sé estimar.
París a qui Descartes li prestava la pell,
cal tot un barri per oblidar el seu llatí.
París de la Sorbona, que han pres per un bordell.
Hi ha qui els teus estudiants els vol prostituir. Ah...
París, ja no et sé estimar.
París dels bells infants engolits per la nit,
del vint-i-dos de març i de la llibertat...
Oh París de Nanterre, París de Cohn-Bendit...
París, la intel·ligència et vol de nou alçat! Ah...
París, quan et veig dempeus,
puc tornar-te a estimar!
Adaptació: Miquel Pujadó
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.