El seu mapamundi, gràcies
una paraula per a cada cosa,
i una filera de caselles decorades,
no hi ha gat amagat.
Com són d'estúpids els reis màgics Reis d'Orient:
no portaven el llibre d'instruccions.
Molt educats badallen a la taula,
ja ho deia jo.
Regale el meu fantàstic retallable
i unes tisores, vinga, encole-ho amb les mans.
Un artefacte que es ven a la glorieta
i a les fires dels encants.
Com són d'estúpids els reis màgics Reis d'Orient:
amb les presses oblidaren la cola.
He resat però només el diccionari
vol aguantar-se dret.
Tot i això, faig ofertes inútils,
els jugadors els tinc ara d'esquena.
Mira que bé!
Cada matí llançaré els daus
contra el meu tauler en la costera.
Jo i jo.
Regale la creu de titellaire,
regale l'amanida de cebes.
Convide'm a aquesta olla de grills,
vosté que sap estar.
Són petits i graciosos els discursos,
tan àgils com un sac de puces
sense treva, atinga's al pamflet,
i tots a dansar.
Cada matí llançaré els daus
contra el meu tauler en la costera.
"Parapapa"
És inútil però no m'importa
perquè porte coca, tu vols coca?
nyas coca!
"Parapapa".
Giren, giren els pallassos,
els cavallets de fusta,
res de bo per a ningú,
plora tot el que tant com vulgues.
Com més plores, menys que pixes,
Com més plores, menys que pixaràs.
"Parapapa".
Plora tot el que tant com vulgues.
Com més plores, menys que pixes,
Com més plores, menys que pixaràs.
"Parapapa".
Adaptació: Alfons Olmo
La argentina Maggie Cullen recaló en Barcelona el jueves 15 de octubre en la sala del Centre Artesà Tradicionàrius, dentro de su gira europea y en el marco de la programación del festival Empremtes. Ofreció una colección de clásicos argentinos y latinoamericanos son su mirada personal.
Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.
El cantautor chileno Manuel García inició su gira española el 17 de octubre en el CAT de Barcelona con un concierto de más de dos horas, organizado en cuatro bloques que recorrieron su repertorio, sus raíces musicales y algunas de sus influencias. Una actuación especialmente cuidada, marcada también por la muerte de su padre tres días antes.
Para vivir: El implacable tiempo de Pablo Milanés, dirigido por su hijo Fabián Pizani y presentado en el festival In-Edit de Barcelona, combina el recorrido biográfico con el retrato íntimo de los últimos días del trovador cubano. Una mirada marcada por el amor de un hijo hacia su padre y por la serenidad con la que el músico afronta la cercanía de la muerte.
El documental Nicaragua necesita una canción de Miquel Carrillo, proyectado el pasado 5 de noviembre en el marco de la 24.ª edición del festival In-Edit de Barcelona, se acerca al trovador nicaragüense Luis Enrique Mejía Godoy desde su segundo exilio en Costa Rica y conecta su experiencia con la de jóvenes compatriotas refugiados en Barcelona. La música acompaña un relato sobre la memoria de una revolución, la represión y la necesidad de seguir cantando cuando se pretende imponer el silencio.