El goril·la
en un zoo ni petit ni gran,
contemplaven un bon goril·la,
enfotent-se del què diran.
Amb luxúria, cada comare
tenia els ulls fixats al lloc
que, rigorosament, la mare
no em deixa dir ni molt ni poc..
Guaita el goril.la!
De sobte, la presó ben closa
on vivia aquell animal
s’obrí no sé com. Se suposa
que va ser un fet accidental.
El simi, en fugir, comentava
“Avui la perdo, què carat!”
Com haureu suposat, parlava
de la seva virginitat.
Guaita el goril.la!
El director del zoo cridava:
“No us quedeu, senyores, aquí,
que el goril.la té una gran fava
p’rò no l’ha feta mai servir!”
Quan les dones s’assabentaren
que aquell goril.la era fadrí,
ves per on, no ho aprofitaren
i a tota merda van fugir!
Guaita el goril.la!
Aquelles qui amb concupiscència
hi clavaven l’esguard golut,
no van demostrar coherència,
amb la seva estranya actitud
-que, així com dos i dos fan quatre,
el goril.la pot ser un amant
superior a l’home en el catre,
moltes dones us ho diran!
Guaita el goril.la!
Tothom amb faldilla o sotana
fuig d’aquell goril.la trempat,
menys una decrèpita anciana
i un jove jutge uniformat.
En veure que tothom s’escapa,
el quadrumà anà accelerat
i directe a posar la grapa
damunt la vella o el magistrat.
Guaita el goril.la!
"Bah, es deia la centenària
que el meu cos sigui desitjat
fóra una cosa extraordinària,
i un fenomen inesperat";
El jutge pensava, impassible,
"Que algú em prengui per una mo-
na és completament impossible."
Aviat comprovà que no.
Guaita el goril.la!
Suposem que d’aquí a una estona,
com al simi, et calgui triar
entre un jutge i una iaiona...
Quin dels dos voldries violar?
Si jo em trobés de forma abrupta,
entre aquestes dues opcions,
fóra la vella, sens cap dubte,
amb qui buidaria els collons!
Guaita el goril.la!
P’rò si el simi no té cap taca
com a amant potent i robust,
en canvi el pobre no destaca
per les neurones ni el bon gust.
I, en lloc d’optar per la vella
com farien savis i folls,
va agafar el jutge per l’orella
per endur-se’l cap a uns matolls.
Guaita el goril.la!
El que ara ve és molt delectable.
Per desgràcia, no m’han deixat
explicar-ho, i és lamentable,
hauríem rigut de bon grat;
perquè el jutge, enmig de l’orgia ,
deia “Mama!” i vinga plorar,
com l’home a qui el mateix dia
havia fet decapitar.
Guaita el goril.la!
(1952)
Adaptació: Miquel Pujadó
Ayer falleció en el Hospital Josep Trueta de Girona el gestor cultural y poeta italiano Sergio Secondiano Sacchi (Milán, 1948), una de las mentes más brillantes y creativas vinculadas al histórico Club Tenco, institución fundamental en la defensa y promoción de la canción de autor.
El cantautor catalán Joan Manuel Serrat recibirá la máxima distinción académica de la UNCUYO en marzo, en una visita de tres días que incluirá un concierto homenaje con la Orquesta Sinfónica y un encuentro abierto con el público. La resolución destaca su compromiso con la libertad, la diversidad cultural y los derechos humanos.
La cantautora siciliana Carmen Consoli cantó ayer 22 de febrero en Paral·lel 62 de Barcelona dentro del Festival BarnaSants, en un concierto de doble estreno: la presentación en Barcelona de su nuevo disco Amuri Luci (Amor Luz) y su memorable encuentro en el escenario con la Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC).
El cantautor valenciano Raimon presenta Aquest jo que jo soc (Este yo que yo soy), una extensa biografía escrita por Miquel Alberola que recorre su trayectoria vital y artística desde la infancia en Xàtiva hasta su despedida de los escenarios en 2017. El volumen propone una mirada amplia y matizada sobre una figura esencial de la canción de autor europea.
Ya está disponible al completo Directo en Casa Astor (Ventilador Music, 2026), el nuevo EP en directo de Raquel Lúa. Se trata de un trabajo breve e íntimo, integrado por tres versiones grabadas en vivo a finales de 2025 en la Casa Astor de Barcelona, donde la artista ofreció una interpretación cercana y especialmente emotiva de tres de sus canciones más emblemáticas: Hache, Reguero de Luz y La Saeta.