El goril·la


Les femelles d’aquella vila,
en un zoo ni petit ni gran,
contemplaven un bon goril·la,
enfotent-se del què diran.
Amb luxúria, cada comare
tenia els ulls fixats al lloc
que, rigorosament, la mare
no em deixa dir ni molt ni poc..
Guaita el goril.la!

De sobte, la presó ben closa
on vivia aquell animal
s’obrí no sé com. Se suposa
que va ser un fet accidental.
El simi, en fugir, comentava
“Avui la perdo, què carat!”
Com haureu suposat, parlava
de la seva virginitat.
Guaita el goril.la!

El director del zoo cridava:
“No us quedeu, senyores, aquí,
que el goril.la té una gran fava
p’rò no l’ha feta mai servir!”
Quan les dones s’assabentaren
que aquell goril.la era fadrí,
ves per on, no ho aprofitaren
i a tota merda van fugir!
Guaita el goril.la!

Aquelles qui amb concupiscència
hi clavaven l’esguard golut,
no van demostrar coherència,
amb la seva estranya actitud
-que, així com dos i dos fan quatre,
el goril.la pot ser un amant
superior a l’home en el catre,
moltes dones us ho diran!
Guaita el goril.la!

Tothom amb faldilla o sotana
fuig d’aquell goril.la trempat,
menys una decrèpita anciana
i un jove jutge uniformat.
En veure que tothom s’escapa,
el quadrumà anà accelerat
i directe a posar la grapa
damunt la vella o el magistrat.
Guaita el goril.la!

"Bah, es deia la centenària
que el meu cos sigui desitjat
fóra una cosa extraordinària,
i un fenomen inesperat";
El jutge pensava, impassible,
"Que algú em prengui per una mo-
na és completament impossible."
Aviat comprovà que no.
Guaita el goril.la!

Suposem que d’aquí a una estona,
com al simi, et calgui triar
entre un jutge i una iaiona...
Quin dels dos voldries violar?
Si jo em trobés de forma abrupta,
entre aquestes dues opcions,
fóra la vella, sens cap dubte,
amb qui buidaria els collons!
Guaita el goril.la!

P’rò si el simi no té cap taca
com a amant potent i robust,
en canvi el pobre no destaca
per les neurones ni el bon gust.
I, en lloc d’optar per la vella
com farien savis i folls,
va agafar el jutge per l’orella
per endur-se’l cap a uns matolls.
Guaita el goril.la!

El que ara ve és molt delectable.
Per desgràcia, no m’han deixat
explicar-ho, i és lamentable,
hauríem rigut de bon grat;
perquè el jutge, enmig de l’orgia ,
deia “Mama!” i vinga plorar,
com l’home a qui el mateix dia
havia fet decapitar.
Guaita el goril.la!

(1952)

Versión de Georges Brassens
Versión de Miquel Pujadó
Idiomas

Comentarios

Adaptació: Miquel Pujadó

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Quince años del cancionero y la discografía de Violeta Parra, el proyecto que ayudó a ordenar su obra
[13/07/2026] por Xavier Pintanel

El Cancionero y Discografía de Violeta Parra, impulsado por cancioneros.com, continúa siendo una de las investigaciones documentales más importantes dedicadas a la universal artista chilena. Cuatro años de investigación permitieron recuperar 520 canciones, reconstruir su discografía, corregir numerosos errores históricos y fijar datos fundamentales sobre una de las figuras esenciales de la música latinoamericana.

2.
La comparsa Bantú celebra su 10º aniversario con el mayor desfile de llamadas de candombe jamás hecho fuera de Uruguay
[25/07/2026] por Manel Gausachs

El pasado 18 de julio de 2026 se reunieron 11 comparsas de todo el territorio español en la pequeña localidad de Palau-Solità i Plegamans, a 25 km de Barcelona. Una concentración carnavalera uruguaya que finalizó con un concierto de todo un referente de este género musical afrouruguayo, Eduardo Da Luz.

3.
«Zorba: música y palabra», un homenaje escénico a la novela inmortal de Nikos Kazantzakis
[15/07/2026]

La actriz Tilda Espluga y el guitarrista griego Manolis Androulidakis estrenan en Cataluña un espectáculo que une literatura y música para conmemorar los ochenta años de Zorba el griego, dentro de la programación del festival Perifèria Cultural.

4.
«Pájaro azul. Cartas desde el exilio» recupera la correspondencia inédita de Mercedes Sosa durante la dictadura argentina
[21/07/2026]

Paripé publica Pájaro azul. Cartas desde el exilio, un volumen que reúne las cartas que Mercedes Sosa escribió entre 1978 y 1981 durante su exilio forzado. Editado por Araceli Matus, Agustina Pérez Rial y Graciela Goldchluk, el libro ofrece una mirada inédita sobre la dimensión más íntima de la cantante y da origen también a un documental y una exposición.

5.
«Cançons del Grec» celebra medio siglo de música en una noche única en el Teatre Grec
[21/07/2026]

Más de treinta artistas participaron en un concierto con todas las entradas agotadas que recorrió cincuenta años de historia del Festival Grec de Barcelona a través de la canción. La coproducción del TRESC (Abacus), el Grec Festival de Barcelona y el Taller de Músics reunió sobre el escenario voces de distintas generaciones y tradiciones musicales en un espectáculo concebido como una dramaturgia colectiva.